IDEES

Ens va fer Joan Brossa

1
Es llegeix en minuts
Ens va fer Joan Brossa

L’Any Joan Brossa, que commemora el centenari del naixement del poeta, dramaturg, prestidigitador, escapista i cent etcèteres més, comença a donar els seus fruits. Després de l’empenta que va significar l’antològica en el Macba de l’any passat, l’Any Brossa –coordinat per Manuel Guerrero– ha propiciat la seva tornada a les llibreries a través de la poesia i dels estudis sobre la seva obra. S’han reeditat els llibres 'El saltamartí' (Proa), 'Furgó de cua' i 'Viatge per la sextina' (tots dos a Quaderns Crema), i Arola ha presentat tres volums més del seu projecte 'Poesia escènica', que recull tot el seu teatre. Especialment recomanables, també, són dues antologies amb intencions diferents: 'Poemes transgredits' (Nòrdica) ofereix una mirada panoràmica, que inclou la seva poesia visual, i 'Poemes de combat' (Vibop), a càrrec de Joan M. Minguet, proposa una lectura contemporània dels seus textos més bel·ligerants.

Com més t’endinses en l’obra de Brossa, més comprens el seu caràcter expansiu, multiforme, d’una curiositat que busca sempre els límits de l’expressió: aixecar la catifa de les convencions formals per veure què s’hi amaga sota, o fins i tot per fer-la desaparèixer en si mateixa. Llavors entens, també, que estem davant d’un autor transformador a nivell internacional. Aquesta presència sobresurt en l’exposició 'La xarxa al bosc', que es pot veure al nou espai de la Fundació Joan Brossa. Comissariada per Eduard Escoffet, explora la seva relació amb la poesia experimental, entre 1946 i 1980, situant-la al costat de veus com les de Broodthaers, Guillem Viladot o Nicanor Parra, entre d’altres. Entre tots ells, Brossa aixeca el dit sense fer escarafalls, però concentra l’atenció. Així, aquest Any Brossa ha de servir també per entendre que el poeta no és la baula, sinó tot un tros de la cadena que uneix les avantguardes de J. V. Foix, Junoy, Sindreu o Salvat-Papasseit, amb la poesia actual dels Hac Mor, Casasses, Perejaume, Sunyol, Pey, Accidents Polipoètics, Casellas i cent etcèteres més que volen incloure a tots els que em deixo perquè aquí no hi ha prou espai. I és que és exactament com si Brossa hagués escrit durant tot un segle.

Temes:

Joan Brossa