El Brasil ja té el seu 'Watergate'

Sempre hi va haver molt seriosos dubtes sobre la solvència de les proves que van vincular l’expresident del Brasil Luiz Inácio Lula da Silva amb dos casos de corrupció –Lava Jato i Petrobras– que finalment van servir per apartar-lo de la carrera presidencial, condemnar-lo i empresonar-lo. La informació difosa per ‘The Intercept’ no fa més que confirmar la molt fonamentada sospita que tot va ser un escandalós muntatge ordit per l’univers conservador, confirmada per l’intercanvi de missatges, filtrats per una font anònima, entre el fiscal Deltan Dallagnol i el jutge Sergio Moro, avui ministre de Justícia al Govern de Jair Bolsonaro.

Dit d’una altra manera: en vista dels vaticinis de totes les enquestes, que donaven Lula vencedor en l’elecció presidencial del 2018, una part de l’‘establishment’ brasiler va arribar a la conclusió que l’única manera de vèncer-lo era expulsant-lo de la carrera. La solidesa de les dades que aporta la publicació digital, sense ser definitius, condueixen a pensar que res del fet pels tribunals des de la destitució de la presidenta Dilma Rousseff fins a l’elecció de Bolsonaro està legitimat per l’aplicació estricta de la llei i que, al contrari, és procedent revisar amb lupa tot el que s’ha fet, en especial la condemna de Lula. El Brasil ja té el seu 'Watergate' particular, del qual difícilment podrà sortir indemne l’entorn de Bolsonaro, i abans de Michel Temer, tret que compti amb còmplices i mitjans per ofegar la política en un fangar.