Anar al contingut

FINESTRA DE SOCORS

Llegir, xerrar a Calafell

MARTIN DIVISEK

Llegir, xerrar a Calafell

Ángeles González-Sinde

Ha sigut un bon cap de setmana. Trobar-se, parlar, pensar junts

Lentament l’hotel Ra a Calafell s’omple d’escriptors. Són tan amplis els salons que tarden a trobar-se. Alguns s’albiren a la piscina amb el mateix barnús blanc i la mateixa gorreta obligatòria poc afavoridora. Llavors riuen agermanats per la seva aparença prosaica. Després venen les converses davant d’un públic interessat que resideix a la zona. La gran majoria són persones de cabell canós. Alguns diuen que és perquè són els únics que disposen de temps. D’altres temem que les generacions més joves, a més d’estar carregats amb obligacions, passi que no els interessin ni els llibres ni els escriptors, que no trobin utilitat a aquest hàbit de mirar la vida i les seves possibilitats amb les ulleres d’un altre que és la lectura.

S’hi parla de literatura

S’hi parla de dones i escriptura. S’hi parla de les ciutats. S’hi parla de poetes. S’hi parla de la violència en la infància. S’hi parla d’intimitat i de la família i de com la novel·la les esmicola. Després dinem i sopem i, més important, continuem xerrant. Alguns ens coneixíem, d’altres ens descobrim. “L’empatia neix del coneixement, però de vegades conèixer és incòmode” ens diu Mónica Ojeda sobre el seu llibre Nefando que parla explícitament de la pederàstia.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

“L’experiència del lector, com la de l’escriptor, és pujar en un cavall desbocat sabent que no cauràs d’ell. Durant aquells minuts llegint sents les emocions del genet i del cavall. La literatura com la lectura són intents per controlar el salvatge, l’indòmit”. “El que no sé és com hem arribat les dones fins aquí sense mirall –assenyala Laura Fernández–. Gràcies a la literatura escrita per dones ara sabem que mai hem estat soles, que el que ens passa els passa també a les altres”. “La pròxima guerra serà entre turistes i migrants”, suggereix Iván de la Nuez. I Miquel Molina proposa la cocapitalitat de Madrid i Barcelona, la suma cultural de dues ciutats que són més semblants que diferents, per sortir de l’encallador. Ha sigut un bon cap de setmana. Trobar-se, parlar, pensar junts. Ha sigut una nova edició de les jornades literàries Tranversal-19.

Temes: Llibres