El vot morat

Salvar els mobles

En cas d'erigir-se com a alternativa als socialistes, Podem ha passat a moderar el seu discurs fins a convertir-se en suport del PSOE

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp47943730 graf144  madrid  28 04 2019   el candidato de unidas podemos190428235423

zentauroepp47943730 graf144 madrid 28 04 2019 el candidato de unidas podemos190428235423 / J P Gandul

Pablo Iglesias ha salvat els mobles. No estava clar que ho pogués aconseguir, però ho ha fet, i ha assolit el seu objectiu, ser decisiu per formar una majoria amb el PSOE,

la qual cosa camufla parcialment el descens electoral que ha patit. Per això, la pèrdua de més d'un milió de vots respecte a les últimes eleccions el 2016 no ha estat interpretada com una hecatombe, ja que alguns sondejos pronosticaven fins i tot un resultat pitjor. La por vers la dreta, les clavegueres de l'Estat i la retòrica del líder de Podem en els debats televisius han permès evitar l'escenari més advers.

I és que el discurs i el tarannà del Podem actual poc té a veure amb aquell que va irrompre sense avisar a les eleccions europees del 2014, el Podem que va protagonitzar la remuntada a les generals del 2015 o el que amenaçava amb menjar-se el PSOE a les del 2016. La formació ha passat d'erigir-se com a alternativa als socialistes a moderar el seu discurs, a abandonar la crítica inicial als partits de la "casta", fins a convertir-se en suport del PSOE i garantia d'esquerres dels seus pressupostos.

La il·lusió pel canvi que va portar a la formació d'Iglesias del no res als 42 diputats a les eleccions del 2015, sense sumar als representants d'En Comú Podem, Compromís i En Marea, amb els quals va arribar fins als 69 escons, s'ha quedat pel camí. La divisió interna, la pugna de lideratges, la desconnexió amb les bases, l'adaptació al poder i a les formes convencionals de fer política, així com la seva renúncia a erigir-se com a alternativa al PSOE expliquen el mal resultat actual.

Vot de la por

La por a l'entrada de VOX al Congrés i al tripartit de dretes, però, ha permès mobilitzar part del seu electorat, malgrat la pressió pel vot útil i la sagnia final cap al PSOE. L'escàndol de les clavegueres de l'Estat pot haver servit també de revulsiu per a la formació. Sigui com sigui, el resultat d'aquestes eleccions permet a Iglesias mantenir el lideratge al capdavant del partit, molt qüestionat i deteriorat en els últims temps.

Notícies relacionades

En clau catalana, En Comú Podem ha patit el desgast dels seus socis estatals, sumat a les tensions internes que han debilitat l'organització de portes endins i enfora. El bon perfil de Jaume Asens, el seu fort compromís amb els drets socials i nacionals, no ha estat suficient, com ja era previsible, per evitar la derrota, però ha estat capaç de frenar el desastre.

No obstant això, el futur dels 'comuns' no es jugava en aquestes eleccions sinó que depèn de les següents. Les municipals, en menys d'un mes, seran uns comicis claus per a la formació. La victòria d'ERC a Catalunya en aquestes generals reforça la candidatura d'Ernest Maragall a Barcelona, que podria erigir-se com el vot útil dels independentistes a la Ciutat Comtal. Si això passés, seria la principal amenaça per a la reelecció d'Ada Colau. En tot cas, el tête à tête Maragall-Colau sembla garantit. Però no serà fins al dia després del 26 de maig que podrem analitzar amb certesa el futur dels "comuns".