Anar al contingut

La foguera

La Caputxeta i les llobes ferotges

La Caputxeta i les llobes ferotges

Juan Soto Ivars

L'utopista és un cec paranoic que troba conspiracions fins i tot en 'Els tres porquets' i que no dubta un instant a reforçar el seu prejudici.

Betevé emetia dimarts un reportatge fascinant. Tres mares, autodenominades Comissió de Gènere, repassen un a un els contes d’accés infantil de la biblioteca de l’escola Táber del barri de Sarrià. Aplicades, com estudiants de primera fila d’aquelles que pregunten amb aclaparament extrem si s’ha de presentar el treball amb clip o amb grapa, aquestes mares es dediquen a posar barres a una taula segons com valoren elles els nivells de verí masclista de cada llibre. Els més verinosos, fora.

¿Hi troben un deliciós volum del ‘Mein Kampf’ il·lustrat? ¿Un conte anomenat ‘Diverteix-te amb el mixet Henry Miller’? ¿El fabulós ‘Gerónimo Stilton coneix la Paris Hilton’? No. Eliminen contes com 'La Caputxeta' o 'La Bella Dorment’ i 'La llegenda de Sant Jordi', perquè elles estan en contra que un príncep rescati princeses utilitzant la brutalitat. En la utopia d’aquestes mares, la brutalitat l’exerceixen elles, començant per eliminar llibres.

Treure llibres a guitzes d’una biblioteca es va deixar de considerar un mètode educatiu amb la caiguda de l’URSS, el franquisme i altres règims que van compartir el deliri de crear l’home nou des dels seus fonaments, però les utopies renovadores han tornat. L’utopista és un cec paranoic que troba conspiracions fins i tot en 'Els tres porquets’ i que no dubta un instant a reforçar el seu prejudici. I altres escoles han anunciat que seguiran el seu exemple.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Ni tan sols entraré a discutir quina classe de valors transmet ‘La Caputxeta’, conte ideat per ensenyar als nens que vagin amb compte amb les adulacions dels estranys (¿s’entendria millor si en comptes del llop fossin els cinc de La manada?). Perquè darrere d’aquesta iniciativa es llegeix, entre línies, una derrota absoluta: l’acceptació que no es disposa de temps per estar amb els fills, per llegir amb ells, per explicar-los, arribat el cas, que els valerosos prínceps dels contes també poden ser dones si un hi posa una miqueta d’imaginació.

Exemple: La Caputxeta anava a llegir a la biblioteca de la seva àvia i de sobte van aparèixer tres llobes ferotges.