Educar i créixer amb contes

¿Per què és important explicar contes als més joves? ¿Quins beneficis té compartir amb ells una història i les nostres històries? Els contes que expliquem, les històries personals o imaginàries que compartim, són com una clau que obre les comportes de la imaginació. I, també, dels aprenentatges. Compartir històries amb nens i joves ens connecta profundament amb ells, des del cor i des de la nostra experiència.

Una història real o inventada és un petit tresor: traspua valors i ensenyaments, entreté, emociona, ens aclareix davant dels seus ulls. Una bona història motiva, inspira, torna a l’acció quan els nens perden les seves forces. Desperta la fantasia i el desig de jugar, una cosa tan important com menjar o respirar. Un conte és un llaç que vincula els més joves amb mons pròxims i llunyans, propis i aliens. De vegades és només una carícia. D’altres, pura medicina. Sempre és senyal que som vius.

Incorporar les noves històries

Hi ha molts contes de la nostra cultura que són valuosos i que val la pena compartir. Tot depèn del moment evolutiu pel qual transiti cada nen, de les circumstàncies que visqui, del seu entorn, la seva cultura i els seus gustos. En aquest sentit, podem apel·lar als clàssics, als contes tradicionals i meravellosos i als relats originaris de cada cultura, que són intemporals i universals perquè sempre ens diuen alguna cosa, perquè podem interpretar-los de moltes formes. Però també és important incorporar les noves històries que ens ofereix la cultura actual, que són globals, polièdriques i que responen als nous reptes de la nostra societat, que es construeix i reconstrueix per mitjà de nous paràmetres sobre la sexualitat, la identitat personal, els conceptes d’amor, de família i de felicitat, entre altres.

Al meu últim llibre, 'Educar i créixer amb històries', proposo que els pares i els educadors utilitzin la narració com a forma habitual de comunicació i educació amb els nens i els joves. El desenvolupament del pensament narratiu dels més joves i l’ús de relats per educar a casa o a l’escola ofereixen molt joc per explicar conceptes abstractes, valors, conflictes i problemes. Val la pena crear –o recrear– amb els mateixos nens històries que ens ajudin a entendre coses. Per exemple, com és que d’una llavor surt un arbre o per què hi ha nens que tenen dues mames i d’altres, un sol papa. I les bones històries, potents i ben explicades, deixen empremta al cor i també en la raó. A més, són el record recurrent que encén els motors quan ens posem en marxa o que ens bressa a l’hora de fer un alto al camí.

És bo que els nens tinguin els seus propis contes, en forma de llibres, que els hagin sorprès i que estimin de forma incondicional. També és bo desenvolupar històries junts, mentre juguem, mengem, ens banyem o ens posem al llit. Cocrear contes junts entre pares i fills, mestres i alumnes, és una pràctica meravellosa i un gran regal a la infància –també, per què no, a l’adolescència–. Ens connecta, ens relaxa, ens projecta en la seva vida i en la nostra vida. Posar-nos a la pell d’un personatge real o inventat, tornar a calçar les botes d’aquell o aquella que vam ser per ser de nou i, de passada, millorar com persones, canviar la nostra història. Reinventar conflictes. Canviar finals. Crear nous començaments. En suma, convidar el nen –o el jove– a galopar sobre les seves pròpies pors i les venci, com als dolents dels contes meravellosos, que en realitat són una pura benedicció.

Deixar-se endur per la intuïció

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

¿Tots els contes són per a tots els nens? No. Hi ha contes i moments. Una clau per trobar una història «a la mida» del nostre fill és conèixer-lo bé i conèixer-nos. Destinar un temps i un espai a observar-lo amb tots els sentits. Conversar amb ell o ella amb franquesa. I deixar-nos portar per la nostra intuïció. Mitjançant la història que decidim explicar estem comunicant-li moltes coses. El mar de sentiments, ideals, expectatives que ens uneix i sumeix internament. Allò que ens fa riure després d’haver-ho superat. Allò que deixem anar. La cara de la lluna que no podem deixar de veure. Allò que ens meravella, ens estranya, ens espanta.

Regalar un conte, formar a través d’històries, és convidar els més joves a aventurar-se en la vida confiant en la seva intel·ligència i en aquest llegat d’històries que són també la seva pròpia història.