El VAR en la política

Els comandaments dels Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional controlaran des d’una mateixa sala i a través de càmeres de TV tot el que passi aquest divendres als carrers de Barcelona. El VAR ha arribat a la política. Podran repetir la visió de les imatges les vegades que vulguin i hauran d’intentar posar-se d’acord sobre què cal fer. La delegada del Govern, Teresa Cunillera, també tindrà una sala connectada amb la seva per visionar amb, previsiblement, el paper d’àrbitra decisòria final. Des d’aquesta sala de pantalles es donaran les instruccions als agents, però gairebé ningú té el més petit dubte que aquest suposat centre de coordinació serà també una sala de vigilància mútua. Les nostres policies són així. Sempre es va dir que si la Guàrdia Civil patrullava per parelles era perquè es vigilessin entre si.

El Consell de Ministres a Barcelona, que, per part de les autoritats espanyoles, intentava ser una mostra de distensió, ha sigut rebut per part de les autoritats catalanes com una oportunitat per marcar distàncies i organitzar una protesta massiva al carrer. Intentar aprofitar-ho per programar uns contactes per parlar sobre els problemes s’ha convertit en un forcejament ridícul. El punt de partida de les dues parts era nítid: el Govern espanyol es reuneix aquí perquè Barcelona també és casa seva; el sobiranisme passa per sobre d’aquesta petita majoria de catalans que es consideren espanyols i vol dir sense dir-ho que ja no ho és, tot i que oficialment ho sigui.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Catalunya crema etapes tan de pressa que gairebé ningú sap on som. És evident que va acabar la fase de la revolució dels somriures. Si ara l’independentisme encara defensa la 'no violència' sembla que no és tant per convicció ideològica o per principi sinó per conveniència, per càlcul que li sortiria malament. És una mala pau.

Quan el president de la Generalitat demana al carrer agitació i pressió, els qui el volen obeir no saben exactament què fer. Però tenen un exemple fàcil en el que veuen que fan els polítics 'indepes’: ofendre, menystenir, combatre, desqualificar, crear caos –com l’organitzat per a aquest divendres–  i fer tot el mal que sigui possible amb el límit de no incórrer en riscos penals. En aquesta fase, a la pràctica, ja es defensa sense explicitar-la la teoria que uns tenen dret a manifestar-se i els altres –amb el simple recurs de dir-los 'feixistes’– no. I si els Mossos trenquen aquesta regla se’ls considera al seu torn traïdors i feixistes. En aquesta fase uns poden cremar pneumàtics i tallar carreteres sense que intenti impedir-los-ho ningú, però si vostè o jo fem el mateix ho pagarem car. Tret que sigui CDR o de la CUP no li aconsello tampoc que vostè pinti de cap color les portes dels qui no li agradin... Sembla un joc diabòlic però és la nostra nova vida real.