Feminisme
Culs, pits i llaços violetes
La polèmica dels símbols grocs prova l'important que és conquistar l'espai públic; per això us dic, dones, ocupem-lo
jgblanco44756506 catsuit180831225444 /
ASerena Williams l’esbronca el president de la Federació Francesa de Tennis per portar un 'catsuit' en el Roland Garros. Curiosament un 'catsuit' idèntic, però de color blanc l’havia portat sense més problemes Anne White a Wimbledon... ¡el 1985! ¿La diferència? Anne és blanca i Serena negra. Però sobretot, Anne és plana i andrògina i Serena té mamelles i cul. El 'catsuit' els marca, els fa evidents. El cos de Serena és el d’una dona.
Dos dies després, en l’Open dels EUA, Alizé Cornet rep una advertència per treure’s la samarreta i quedar-se en sostenidor. Mentre que Federer o Djokovik es treien la samarreta a la pista sense rebre cap sanció. De fet, el serbi va passar diversos descansos amb el tors nu
El missatge, des de l’ambient més elitista i ‘pijo’ del món, és clar: el cos de l’home pot mostrar-se, però el cos de la dona no està ben vist en un espai públic. El sexisme segueix viu i té una salut excel·lent.
Parlant d’espais públics, em passo la setmana escoltant com la gent es baralla perquè uns posen uns llaços grocs i d’altres els treuen. I per defensar el seu dret a posar-los o treure’ls acaben donant-se d’hòsties i trencant-se nassos i creuant-se denúncies.
I això em prova l’important que és conquistar l’espai públic i ser visible en ell, oposar-se a l’estratègia d’ocupació simbòlica de l’espai públic que ens volen imposar.
Reforçar identitats
El que ens ha demostrat la polèmica dels llaços és que el carrer no són simplement voreres: el carrer és un espai socialment valoritzat i per tant culturalment construït. El carrer és objecte d’apropiació subjectiva per part dels actors socials. Per tant, és l’espai on es reforcen les identitats.
Notícies relacionadesPer això us dic: dones, companyes, germanes, amigues, aliats, ocupem l’espai públic. Omplim-lo de llaços violetes.
Demostrem que la marea violeta no està de ressaca, que continua avançant. Perquè per poder canviar el món fa falta un moviment. I un moviment ho és en la mesura que es fa visible.
