Les pensions i el gos de Rajoy

El clam dels pensionistes indignats omplint carrers i places de Barcelona, Madrid, València, la Corunya, Valladolid, Sevilla, Bilbao..., o sigui, de tot Espanya, troba a La Sexta, i en bona mesura també a Cuatro, l'aixopluc televisiu necessari. Cal ensenyar el que passi, no només perquè és notícia, també perquè és de justícia donar visibilitat televisiva a la immensa protesta dels nostres jubilats. A TVE, en canvi, procuren silenciar al màxim aquesta realitat. Als que mouen els fils dels Telediarios i controlen la censura i la tisora no els interessa informar de les sonores manifestacions de la tercera edat. Quina vergonya de televisió pública. Només és pública perquè entre tots la paguem, però ja fa temps que va deixar de servir als ciutadans. Dissabte, a La Sexta noche, van tenir una bona dada d'audiència: van reunir al plató més de 30 pensionistes i els van donar veu perquè tots poguéssim escoltar-los. A Al rojo vivo gairebé van doblar dilluns la mitjana de la seva cadena (van arribar al 12,3% de quota de pantalla) seguint les manifestacions per totes les ciutats. O sigui, que el tema és d'interès. La ciutadania premia les cadenes que no s'evadeixen. A Bilbao, una pensionista, Rosa Fuentes, amb una paga mensual de 600 euros i un fill de 56 anys a casa, malalt, a qui ha de cuidar, va mirar a càmera i va dir: «La carta que ens han enviat val més que el que ens han apujat. El gos que té Rajoy gasta més que el que ens donen a nosaltres». A Sevilla, uns avis van plantar un vàter al mig de la calçada. A la tapa hi havia aquesta inscripció: «Fátima, mira, aquesta merda és teva». A la Corunya, la marea d'os vellos va desbordar dilluns la ciutat. Mirant-los, absort, per la pantalla, vaig recordar un vers de Castelao: «No hi ha pitjor desterrament que el que es pateix al propi país». Avui os vellos són els desterrats. Un senyor gran es va aixecar de cop i volta a La Sexta noche i va exclamar: «El Govern de Rajoy potser està pensant a fumigar-nos». El gener del 2013 un ministre japonès, el cafre Taro Aso, va llançar aquella frase que totes les televisions del món van inserir als seus noticiaris: el deure de tot jubilat és morir-se com més aviat millor.

Ben mirat, el Govern del PP ho té cru amb els jubilats. Nou milions de vots, d'aquí poc, també li escriuran una carta. Aquesta carta tindrà un valor extraordinari. A les urnes serà dipositada.