Astracanades familiars, i periodístiques

És d'agrair que TV-3 hagi estrenat per fi un programa que no sembla pensat -si més no per ara- per anar escalfant la parròquia de camí cap al paradís d'Ítaca. Estic parlant de la telecomèdia, amb grans dosis d'astracanada, titulada Benvinguts a la família. És un disbarat escènic entretingut, entès disbarat com a gènere artístic, sense cap connotació pejorativa. Aquesta paròdia d'embolics, herències, difunts de riure i conglomerat familiar extravagant se sustenta bàsicament pel bàrbar i divertidíssim treball de Yolanda Ramos. Li han confeccionat un guió perquè es deixi anar com només se sap deixar anar ella, i és molt disfrutable veure-la en tota la seva esplendor cigronaire i patafísica. És una bona notícia que la Yolanda tingui cabuda a TV-3 i no només a l'arena del circ de Tele 5. El mateix podem dir de Melani Olivares, actriu nascuda a Badalona i de llarga trajectòria a les cadenes estrangeres -segons la nostrada nomenclatura habitual-, i que ara ha debutat a TV-3. Aquestes dues actrius constitueixen la columna vertebral d'aquesta despendolada família, i al voltant d'elles la trama i els gags adquireixen l'acceptable dimensió perquè l'audiència no s'avorreixi. Tractant-se d'una comèdia de ficció, els capítols de la qual ja estan gravats i a punt per ser emesos, és difícil que a la Yolanda i a la Melani els passi el que li va passar a la Nuria Roca, que la van fitxar per fer A tota pantalla, i al cap de pocs dies del seu debut li van enviar l'acomiadament. Per burofax. ¡Ah! Pel que sembla, l'estrateg Vicent Sanchis necessitava reforçar les trinxeres de l'agitprop i es va adonar -una mica tard, sí- que Nuria Roca no donava el perfil guerrer que es requeria. No crec que a la Melani i a la Yolanda els passi el mateix. En aquest primer capítol el gran damnificat ha sigut l'actor Simón Andreu. Apareix en escena al minut 22 i es mor al 28. Un debut ben dur.

DIVERTIMENTO INFORMATIU A COPENHAGUEN.- Comparar Telediarios i Telenotícies és una altra manera de telecomèdia. Mentre que a TVE-1 van obrir amb les incòmodes preguntes que li feia a Puigdemont la professora Marlène Wind, a TV-3 van recórrer a l'adulació i parlaven d'èxit absolut, sala desbordada, «¡no es podia seure ni a terra!», i cosetes així. ¡Ahh! Gran moment el que viu el periodisme: la informació i l'astracanada es confonen.