Anar al contingut

MIRADOR

21-D: dos independentismes

Andreu Pujol Mas

L'estratègia de Junqueras d'anar més enllà dels sectors irredempts està donant fruits

Hem deixat enrere unes eleccions molt marcades per l’adscripció a dos blocs, el de l’independentisme i el de l’espanyolisme, que és la dinàmica que es va reproduint al Parlament de Catalunya des de l’any 2012. Les enquestes prèvies van generar unes expectatives de distribució del vot en cada un dels blocs que només es van acabar de complir en un dels sectors: mentre Ciutadans es va consolidar com a primera força unionista, ERC no va acabar de fer el mateix en l’independentisme. És per això que a la candidatura de Puigdemont es respirava eufòria malgrat ser els pitjors resultats mai obtinguts per l’entorn convergent i que a ERC no estaven gaire per festes tot i obtenir els millors resultats des de la Segona República. 

Però si deixem les expectatives a banda i ens centrem en la realitat dels vots emesos veurem com les enquestes almenys l’encertaven pel que fa a la tendència. Abandonar l’experiment de Junts pel Sí ha servit per constatar que l’estratègia de Junqueras –que va començar a aplicar a Sant Vicenç dels Horts– d’anar més enllà dels sectors irredempts, està donant els seus fruits. L’obertura al socialisme i al sindicalisme i la incorporació progressiva de quadres provinents de l’entorn metropolità castellanoparlant han fet que ERC acabés esdevenint segona força a la circumscripció de Barcelona, quedant en segon lloc en ciutats com Badalona o Sabadell i en tercera posició amb uns resultats molt destacables en altres poblacions com Santa Coloma de Gramenet o l’Hospitalet de Llobregat. Per contra, els resultats de la llista de Puigdemont s’aguanten sobretot per un èxit aclaparador a Girona, la qual cosa vol dir que atrau el vot ja convençut i més mogut per qüestions identitàries. Si mirem el cas escocès, on l’independentisme ha esdevingut hegemònic, veurem com l’SNP ho ha aconseguit a través d’una consciència social que l’ha portat a substituir el laborisme. La gent no viu de les banderes.