tu i jo som tres

Alegría de Sanchis: ¡per fi el censuren!

1
Es llegeix en minuts

Sanchis i Ustrell, a ’Preguntes freqüents’.

Són tan barroers, tan incompetents, tan inútils els del Govern de Madrid –i els de la Junta Electoral inclosos–, que les prohibicions que li acaben de dictar a TV-3 sobre el que no pot dir –groc, govern a l’exili, president...– han provocat a Sant Joan Despí una immensa alegria. Era de preveure. Aquestes censures i vetos són per a la seva un impagable combustible. Les al·lusions al que no poden dir inunden d’acudits tots els programes. I naturalment provoca que acabin dient el mateix però d’una altra manera, cosa que genera en la seva audiència una enorme conya admirativa. ¡Ah! A la festa s’hi ha volgut sumar també Vicent Sanchis, director de TV-3, protagonitzant un esquetx molt entretingut a 'Preguntes freqüents'. Ricard Ustrell anava sortint amb indumentàries diverses (cues tipus Pablo Iglesias, arracades tipus CUP, o en pilotes, com Albert Rivera el 2006), i Sanchis l’anava reprimint i li manava que es vestís d’una manera més d’acord amb l’article 155. ¡Ahh! Ha sigut un cop molt divertit. Sanchis ha demostrat que, com a actor còmic, és boníssim. Però sobretot el més reconfortant és que per fi Sanchis ha pogut celebrar el que feia tant de temps que esperava i no es produïa. Fa un parell de mesos, quan va circular el rumor que TV-3 podria ser intervinguda, a Sanchis li va agafar una gran excitació. Un espia volador, amic del nostre canari flauta Papitu, ens va explicar que Sanchis va manar col·locar diverses càmeres a l’entrada de la cadena. Acariciava la idea de poder ensenyar al món el desembarcament de les brigades repressores. ¡Ahh! Diuen que la seva emoció era indescriptible. Allò no va arribar a produir-se mai, però ara ha arribat la censura per la via de la nomenclatura. Que hagi decidit sortir d’actor còmic a la mateixa tele que dirigeix demostra la seva alegria. El victimisme, vist des de la finestreta del cotxe oficial, és rendibilíssim.

REVILLA, TV-3 I TVE . – Miguel Ángel Revilla va explicar a La Sexta noche: «A TV-3 hi he estat dues vegades. En l’última gairebé em volien obligar que digués sí al referèndum. No ho van aconseguir però em pressionaven. Però almenys vaig poder dir el que pensava. Però si el model que volen portar a TV-3 és el de TVE, ¡jo per allà no aparec!» ¡Ah! Revilla ha descobert què és viure empresonat al sandvitx de les televisions públiques.