Anar al contingut

Borrell i la 'vendetta' de Sala Martín

Ferran Monegal

Ha tornat, després de dos anys, Josep Borrell a El intermedio (La Sexta) i ens ha ofert una altra de les seves classes magistrals sobre els comptes i els contes de la independència, parafrasejant el seu famós llibre sobre el tema. Borrell, un ortodox cartesià, amant de les dades i poc donat als somnis, en un moment donat, a la vista del balanç que Catalunya dona a l'Estat, i el que l'Estat li torna, va advertir: «La veritat, la realitat, segons les dades de la mateixa Generalitat, és que Catalunya rep un punt menys del que ens toca. De manera, que un punt és el problema; un problema que no necessita la independència per ser resolt». I va afegir: «Però si vostè es cregués el que va dient el senyor Junqueras des de fa alguns anys, probablement seria independentista, senyor Wyoming». ¡Ah! Sembla, doncs, que s'ha instal·lat entre nosaltres un inquietant art nou: avui dia la clau perquè un missatge qualli entre les masses no és tant la seva fiabilitat, sinó la seva insistència. Aquestes anàlisis amb dades que va explicant Borrell intermitentment a les poques pistes televisives on té accés sempre provoquen irritació en alguns economistes apòstols del dogma de la insistència. El més famós és Xavier Sala Martín, la rutilant estrella d'Economia en colors, de TV-3. Aquesta setmana, precisament, va aprofitar el seu programa per llançar a Borrell una petita perdigonada, el que a Sicília en dirien una piccola vendetta. El pintoresc professor dissertava al voltant dels molts tramposos i estafadors que pul·lulen pel nostre entorn. Va citar casos concrets: Madoff, Gescartera, Fórum Filatélico, Ruiz-Mateos... Naturalment, ni piu sobre els estafadors nostrats. El seu fidel acompanyant Tian Riba, intrigat, li va preguntar que com és possible que la gent es deixi ensarronar tan fàcilment. I el colorista economista va contestar: «Hi ha una teoria que diu que els ensarronats són tontets», i va afegir amb indissimulable sorna: «Però no pot ser cert, perquè fa poc hem sabut que a Josep Borrell, un senyor que va ser ministre, li van afaitar 150.000 euros», i ho va rematar enfonsant més el punyalet sorneguer: «A un tan llest com el Borrell no el poden estafar, no home, no».

¡Ah! Que TV-3 et posi un programa és fantàstic. Serveix per passar comptes i per ridiculitzar el qui s'atreveix a analitzar la veritat que s'amaga al darrere del famós Espanya ens roba.