29 febr 2020

Anar al contingut

LLEGENDA DEL ROCK

'Springsteen on Broadway'

Evan Agostini

'Springsteen on Broadway'

Josep Maria Pou

Amb només cinc funcions per setmana, els concerts íntims del Boss ja s'han posat a l'altura dels grans musicals

Bruce Springsteen explica que l’epifania va tenir lloc a l’ala est de la Casa Blanca. Allà, en els últims dies de Barack Obama en el càrrec, va oferir un concert per al president i per a la seva família, al qual van assistir alguns convidats, fins a un total de 250. I allà, detalla Springsteen, va tenir lloc el descobriment, el batec a cent per hora i el tremolor a la gola, una cosa semblant a com seria el «pellizco» de què parlen els patriarques del flamenc.

Allà, el rocker va recuperar el record de les seves primeres actuacions al popular Bottom Line del Greenwich Village, en la segona meitat dels anys 70, quan entre cançó i cançó xerrava, de tu a tu, amb els espectadors, i compartia, si s’esqueia, vivència, copa i cigarret. I allà va sorgir la idea –la necessitat, segons confessa Bruce– de tornar a l’'one-man show', aparcant (o desterrant definitivament, vés a saber) els 65.000 espectadors i el milió de watts per concert en un gran estadi esportiu. 
 

L'estrella ha tornat a
''one-man show' de
les seves primeres actuacions al Greenwich Village

   Ni tant, ni tan poc. Si en el terme mitjà hi ha la virtut, Bruce Springsteen l’ha encertat escollint el teatre Walter Kerr de Broadway, amb una capacitat per a 960 espectadors, per a una sèrie de concerts íntims 
–un piano, una harmònica i algunes de les seves guitarres favorites– que van començar el 3 d’octubre passat i que arribaran fins al 3 de febrer del 2018.

Amb només cinc funcions per setmana, 'Springsteen on Broadway' ja s’ha posat a l’altura dels grans musicals de la cartellera ('Hamilton', 'Hello, Dolly' i 'El Rei Lleó'), superant la xifra de dos milions de dòlars de recaptació setmanal.

  

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

  La nit del debut al Walker Kerr, amb els primers compassos de 'Dancing in the dark', el públic, totalment entregat, va començar a picar de mans al ritme de la cançó. Springsteen, amable, va interrompre la seva actuació, va somriure irònicament i va dir: «Ho puc fer jo sol. Gràcies». Es va produir, llavors, un respectuós silenci.

Tots van entendre, amb només aquesta frase i aquell sol somriure, el que pretenia el rocker més cèlebre de tota la seva generació. I el concert es va fer sublim. I el Boss segueix sent el Boss. I el rock segueix ocupant Broadway.