Kiko Matamoros s'independitza

No sabria dir-los què proclamarà avui Carles Puigdemont al Parlament de Catalunya, però el que ja sabem és el que ha anunciat Kiko Matamoros: ha dit a J. J. Vázquez al 'Sábado deluxe' (T-5) que se'n va, que toca el dos, que s'independitza. No vol seguir a l'arena del circ. ¡Ahhh! És una decisió terrible. Que Tele 5 perdi un gladiador de la seva categoria deu ser dur. Kiko advertia, crec que amb més alleujament que dolor: «Després de vuit anys de relació, he decidit divorciar-me. Abandono. Això ja no em fa feliç». El més curiós d'aquesta declaració d'independència de tan fonamental criatura per a les batalletes que munta Tele 5 ha sigut la reacció dels seus companys d'escuderia. Hi ha hagut divisió d'opinions. Uns, pocs, estaven molt compungits. Uns altres, més escèptics, li cridaven: «¡No ens ho creiem! ¿De què viuràs? ¡En menys de sis mesos tornaràs a estar aquí!». I la pinzellada més tremenda va ser la que es va sentir en un moment donat, plena d'estranya tendresa, quan bramant amb tots els pulmons vam sentir una veu que deia: «¡Potser serveixes de porter de discoteca!». ¡Ahhh! L'afecte entre els guerrers de l'art de la xafarderia és així. Al marge de la pèrdua que pugui suposar per a Tele 5 la proclamació d'independència de Matamoros, convindria analitzar un dia, amb calma, el que ha perdut tot aquest imperi (Mediaset) per haver menyspreat el seguiment informatiu sobre Catalunya. En l'altre imperi (Atresmedia) han apostat, a través de La Sexta, pel periodisme, per la informació, de manera gairebé ininterrompuda. Això ha provocat que l'audiència mitjana de La Sexta, en aquest mes, ja estigui situada en el 10,2% de quota de pantalla, mentre que la seva eterna competidora, la cadena Cuatro, segueix ancorada en el 6%. Són dades significatives.

LA SÍNDROME DEL PRESONER .-  Iñaki Gabilondo ha dit a Ana Pastor a 'El objetivo': «No sé com podrà evitar Carles Puigdemont declarar la independència dimarts. Ho deu estar intentant desesperadament». ¡Ah! Aquesta tremenda situació existencial es coneix com la síndrome del presoner. Deia Nabokov que som presoners del tauler de joc que hem construït. O sigui: no es pot jugar a escacs en un tauler de parxís. L'única solució: canviar de tauler.