De president a comercial perruquer

No és pròpiament una telesèrie. Més aviat sembla un separador de 20 minuts de durada. O sigui una mena de confit humorístic que en teatre es deia entremès –ara, en llenguatge anglotelevisiu modern, ho anomenen short comedy– i que se solia incrustar en els entreactes dels llargs drames clàssics per entretenir el públic assistent. Em refereixo a La peluquería, que acaba d’estrenar TVE-1. Aquest tipus de producte (com les Matrimoniadas o el Gym Tony) té un procés de fabricació en sèrie en què als  intèrprets els presenten un guió d’esquetxos, un darrere d’un altre, i ells els graven i després el muntador els va tallant i acoblant a gust de la plataforma emissora. És a dir, la tècnica del xurrer que fabrica un xurro de tres o quatre metres i posteriorment el va tallant segons la demanda de la clientela. El que passa en aquesta perruqueria té la mateixa consistència que l’aire que surt d’un assecador de cabells. En aquesta astracanada –un altre subgènere teatral de principis del segle XX– un dels papers més jocosos és el de  Doña Aurelia (María Alfonsa Rosso). És la primera clienta de la perruqueria i tan bon punt s’asseu adverteix: «De pentinar, pentineu bé, però les xafarderies que expliqueu són de bírria, molt antigues. Jo no vinc aquí a tallar-me els cabells, vinc per saber qui lliga per aquí, i qui no». Efectivament, en matèria de xafarderia, la perruqueria és la gran competència de la tele.

Al tractar-se d’una producció catalana que firma la productora Brutal Media de Raimon Masllorens, podria semblar que la seva pinzellada sobre la pel·lícula Independence day és una referència, un detall d’humor, sobre el procés d’independència. Però ha sigut tan extravagant, llunyana i superficial, que no ho crec. Sí, en canvi, hem tingut l’alegria de tornar a veure a la tele Bruno Oro. Interpreta George, un venedor de productes de perruqueria, proveïdor de xampús, laques i cremes. Home, després de tants anys reencarnant magistralment el president Mas de Polònia, veure’l ara de pintoresc comercial perruquer ha sigut un cop. A vegades, els actors que es guanyen la nostra simpatia i afecte brodant en clau sorneguera un personatge com el del president de la Generalitat, veure’ls de cop i volta en un oblidable registre purament alimentari, desil·lusiona. Per als fans de George Clooney va ser tremendo passar d’admirar-lo a Bona nit, i bona sort a veure’l anunciant rajoles de bany amb Isabel Preysler.