Operació seducció

Dos dies després que el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras, al Pati dels Tarongers, a la pregunta de Vicent Sanchis: «¿Demanaran al poble de Catalunya que es mobilitzi?», contestessin: «Ho farem. ¡La democràcia s'ha de defensar!»; dos dies després d'aquell vibrant avís institucional impulsant la mobilització del poble, al Sense ficció de TV-3 ens acaben de presentar un recopilatori de les mobilitzacions més importants que s'han donat a Catalunya en els últims 40 anys de la nostra història. ¡Ah! No es pot demanar més sintonia, ni més rapidesa en la corretja de transmissió. El treball, el recopilatori, ha sigut emotiu. L'han titulat En lluita. Han arrencat amb aquell moviment veïnal del 1985, al barri Pomar de Barcelona, quan valeroses i humils veïnes van arribar a segrestar més d'una dotzena d'autobusos perquè l'autoritat competent havia deixat el barri aïllat i sense transport. A partir d'aquell moment, en cascada, ens van anar oferint lluites i mobilitzacions. La de Pubilla Cases del 1975; la tancada a l'Església del Pi del 2011; el desallotjament del Cine Princesa el 1996; les mobilitzacions contra el servei militar; la Marxa per la Llibertat del 1976; la Consulta sobre la Independència d'Arenys de Munt, el 2009; la lluita pelcatalà a la Renfe del 1985; les mobilitzacions del Front d'Alliberament Gai de Catalunya; el moviment dels indignats del 15-M; la lluita de la PAH a la Bordeta... ¡Ahh! Veient aquesta emocionant recopilació he pensat com n'estaria d'entusiasmat Paco Candel si hagués pogut veure aquest Sense ficció. Segur que s'hauria commogut al veure com TV-3 ens inculcava que, a base de lluita i de desobediència, les coses s'aconsegueixen.

L'alegria de Candel hauria sigut enorme, en efecte, perquè també hauria recordat -com he recordat jo, i aquí els ho vaig explicar el 1996- la preciosa diferència d'ara amb les informacions de TV-3 sobre els successos del Cine Princesa, per exemple. Com van evitar aleshores debats o reflexions sobre les càrregues policials, i com aquella mateixa setmana d'octubre-novembre del 1996 el programa 30 minuts va emetre un programa sobre okupes. Però va ser, exactament, sobre ¡els okupes de Filipines! ¡Ahh!Aquell 30 minuts analitzant les Filipines i callant sobre la Via Laietana va tenir molt de mèrit. En fi, que ha sigut molt reconfortant comprovar com canvia la manera d'informar, quan interessa.