La monja, el seu fill, la droga, i el culebró

Una monja, Lucía (Paz Vega), arriba a Barbate després de 20 anys d'absència i es troba que el fill que va tenir en secret trafica amb la droga i és nòvio de la filla del cap de la Guàrdia Civil de la zona. El pare del noi -que no sap que és el seu fill-, o sigui, aquell examor que va deixar embarassada Sor Lucía fa dues dècades, és un 'capo' del tràfic d'haixix de la zona. El seu germà (Paco Tous) i la seva cunyada són dos desgraciats que viuen com poden. I només començar el capítol, la monja, prenent el sol a la sorra d'una platja plena de banyistes, participa d'un surrealista desembarcament de droga i la detenen. Home, això que ha estrenat Tele 5 sota el títol de 'Perdóname, Señor', no és una telesèrie. És un culebró. La referència a produccions com 'El Príncipe', o la pel·lícula 'El Niño', és obligada. Obligada per comprendre que els ha sortit una altra cosa, més pedestre. Es nota falta de pressupost en les escenes exteriors, i en les persecucions a Mediterrani obert. No hi ha espectacularitat. I els cops de guió segueixen aquell camí, tan carregós, del costumisme mal resolt. Tampoc hi ajuda el cas de Paco Tous: el veiem els dimarts fent d'atracador una mica cataplasma a A-3 TV ('La casa de papel') i els dimecres de desgraciat 'boquerón' a T-5, a 'Perdóname, Señor'. Encara que els dos personatges són d'un rupestrisme existencial molt semblant, els imperis televisius haurien de posar-se d'acord i evitar la simultaneïtat dels intèrprets. Passa el mateix amb l'estimable actor Enrique Arce, que a A-3 TV surt interpretant el director de la Fàbrica de la Moneda i l'endemà, en aquest culebró de Tele 5, apareix en el rol de policia corrupte que accepta suborns.

Aquesta producció hauria d'etiquetar-se sota el rètol: 'telenovel·la.' No té el toc de qualitat de les narcosèries que triomfen als Estats Units i Europa. Tampoc s'acosta, ni de lluny, a les sèries policials, com per exemple 'Braquo', d'Olivier Marchal, les quatre temporades de la qual estan penjades, senceres, a Movistar+, i els les recomano vivament. Això és una altra cosa. És un producte de disseny orientat al fulletó. Té un públic, hi estem d'acord. Aquesta barreja de la monja, el fill secret que no ho sap, el pare traficant que tampoc, i tot esquitxat amb alguns seitons, es digereix sense esforç. El lema de Tele 5 segueix impertèrrit: no busquem prestigi ni reconeixement, només volem audiència. Com en les botigues de 'Tot a 100'.