Arturo, la seva amant i la seva dona

Sembla que la telesèrie La casa de papel (A-3 TV) ha aturat la caiguda i s'ha estabilitzat al voltant del 16% de quota de pantalla. En quatre setmanes, quatre capítols, ha perdut nou punts respecte de l'estrena. Potser perquè el dibuix d'a-quests lladres que no volen robar, sinó fabricar bitllets de 50 euros, està derivant cap a un costumisme una mica de càntir i boina. La pulcritud de l'atracament, el perfecte disseny del cervell de la banda, anomenat el profesor, contrasta amb el que està passant dins de la Fàbrica de la Moneda: a vegades es passen dibuixant escenes despendolades, esbojarrades i cigronaires. Hi ha, no obstant, moments meditables. Per exemple, el cas d'Arturo, un dels ostatges, que és ferit greument. Està embolicat amb la seva secretària. L'ha deixat embarassada. Sembla que l'estima obsessionadament. Però quan es veu ensangonat, patint, i li passen un telèfon perquè parli amb el seu ésser més estimat, amb qui parla és amb la seva dona. El cap dels atracadors li diu llavors, amb una notable càrrega irònica: «Ara ja no te'n recordes de la teva secretària, ¿eh?». O sigui: per a Arturo, l'amant solament és una partícula supèrflua de plaer; però quan la por a morir fa acte de presència, la dona és el refugi definitiu i sòlid. És a dir: no són ni l'amant ni la dona les que queden en evidència en aquesta escena. És Arturo el verdader i detestable hipòcrita.

ARA EXPLICAREM MENTIDES, TRALARÀ .- Ens acaba de presentar Montserrat Besses (TV-3) un treball sobre aquest fenomen cada vegada més creixent de les veritats de mentida, la postveritat, i les veritats a mitges. L'hem seguit a casa amb molt deteniment, perquè això ara es porta molt als mitjans de comunicació, ja siguin els tradicionals o els que s'expandeixen per internet sota la falsa aparença d'informació. Ens ha parlat d'aquest gran mentider anomenat Trump, també d'Aznar, de Rato, de Rajoy, de Le Pen, de la campanya del brexit... Ha sigut una radiografia interessant. Però convindria assenyalar que perquè un polític, o un grup de poder, aconsegueixi intoxicar amb les seves mentides, necessiten canals d'informació submisos i obedients que les expandeixin i no les qüestionin. La tele és una arma colossal en l'art de manipular, de propalar miratges, i també de silenciar, amagar o tergiversar tot allò que no interessa que la gent sàpiga. És un treball sistemàtic que et fa tonto.