Chicho i el 'teleencèfal' del 1965

L'arribada de Chicho Ibáñez Serrador a TVE, el 1963, els experts la qualifiquen com una injecció de vitamines. És encertat el símil. En aquella incipient TVE, els professionals que la feien venien gairebé tots de la ràdio. Chicho els va ensenyar a fer TV. Han passat 54 anys, i La 2 acaba de dedicar-li a Chicho un Imprescindibles. ¡Ah! És un homenatge merescut. En forma de documental, han repassat tota la seva més que notable trajectòria com a constructor de programes d'èxit, d'entre els quals sempre sobresurt i se cita l'Un, dos, tres... Allò va ser extraordinari, en efecte. Acabava d'iniciar-se la dècada dels 70 i Chicho va ensenyar com transformar un concurs en un gran espectacle, en un gran xou televisiu capaç d'omplir tot el llarg prime time de la cadena. Fins a l'arribada de Chicho, això aquí es desconeixia. Des del meu punt de vista, no obstant, el seu gran programa, trencador, miraculós en aquells temps de la censura franquista, va ser Mañana puede ser verdad. Van ser 13 episodis que es van emetre a mitjans dels anys 60. L'últim que va tancar la sèrie es titulava N.N.23. Ens dibuixava una societat en què la gent estava permanentment connectada a un artefacte que els ordenava la vida i que Chicho va denominar Teleencèfal. Va reproduir al plató l'interior d'un vagó de metro, o d'un autobús, i tots els viatgers anaven amb el Teleencèfal posat, un giny similar als auriculars dels iPhone d'avui. Viatjaven sense dir ni piu. Eren éssers aïllats, encara que formessin part d'un grup. I en un moment donat, un accident del sistema va provocar que tots es desconnectessin. ¡Ahh! El cabreig del gran cap d'aquella societat va ser majúscul. Exclamava, a crits: «¡S'han desconnectat! ¡S'han posat a parlar entre ells! I el que és pitjor, ¡s'han posat a pensar! ¡Així és com neixen les revolucions!». Això ho va emetre TVE el 23 d'abril del 1965. Aquells dies al NO-DO ens explicaven que el cardenal Herrera Oria havia sigut rebut pel Caudillo, i que tots dos tenien una relació fraternal, potser perquè Herrera Oria ja havia definit Franco, temps enrere, com a «Ministre de Déu i espasa de l'Altíssim». O sigui, que vist el clima que hi havia en aquella Espanya del 1965, que Chicho pogués fer a TVE la metàfora del Teleencèfal va ser un miracle, és indiscutible.

El 1974 a Chicho el van nomenar Director de Programes de TVE. Va dimitir al cap de tres mesos. En aquest Imprescindibles, com ja suposàvem,es passa sobre aquest assumpte de puntetes.