La cigala i la formiga

Van ser els de Polònia (TV-3), tres dies abans de les eleccions del PSOE, els que ja ens van avançar qui anava a ser el guanyador. Amb la seva habitual intuïció i clarividència, sempre punxant i divertida, van dibuixar la contesa entre Susana Díaz i Pedro Sánchez sota el prisma d'aquella famosíssima faula d'Isop titulada La cigala i la formiga. En efecte, així ha sigut. Aquella formigueta que anava en el seu humil cotxet fent campanya com podia, i que era objecte de tanta conya, considerada per alguns com una mena de Sor Citroën del socialisme risible, resulta que s'ha menjat la cigala sencera, a més de tota la gestora, les baronies i els gerros xinesos. Però s'ha menjat, a més, una altra cosa que afecta de ple l'anàlisi televisiva: s'ha cruspit també els treballs d'inducció col·lectiva que l'anomenat quart poder establert -premsa i cadenes de TV- impulsaven, transformant-se en timbalers de Susana Díaz. O sigui, que el quart poder, en aquesta ocasió, ha tingut menys poder, menys influència, que mai. En el gran programa estrella d'aquella nit electoral, l'especial Al rojo vivo de La Sexta, que va ser l'espai més vist, amb un repunt del 19,8%, molt per sobre de Masterchef o de La isla de los mosquitos (Supervivientes), en aquest programa de Ferreras, al qual felicito, dos opinadors, els periodistes Jesús Maraña i Nacho Escolar, van advertir d'aquest paperot dels mitjans, cadenes de televisió incloses. Va ser un apunt vist i no vist. Ferreras va girar full de seguida. Home, seguint el seu lema, tan bonic, «¡Més periodisme!», he trobat a faltar precisament a Al rojo vivo la valentia de fer també més periodisme sobre la manera com s'ha exercit el nostre ofici durant aquesta campanya electoral.

Entre les 21.35 i les 21.45 de la nit de diumenge, tots els informatius (T-5, A-3 TV, La Sexta,...) van anunciar que Pedro Sánchez era el guanyador. Tots menys el Telediario de TVE-1. Al seu director i presentador, Pedro Carreño, fins i tot quan els vots escrutats ja superaven el 75%, amb un resultat aclaparador en favor de Sánchez, li costava anomenar-lo guanyador. Va ser tremendo. Semblava que no podia articular aquesta paraula. No li sortia. Posteriorment, A-3 TV i T-5 van interrompre la seva programació per oferir-nos els parlaments del guanyador i dels perdedors. A TVE-1 l'ordre va ser no interrompre ni un segon el seu concurs, gravat, Masterchef. El Consell d'Informatius de TVE ja ha enviat una nota de protesta.