EDITORIAL

Les memòries de la Model

Pocs dies abans del seu tancament definitiu, l'ombra de la Model s'alça també com un testimoni inesborrable de la història de Barcelona

1
Es llegeix en minuts
Les memòries de la Model

JOAN CORTADELLAS

L’escriptor i columnista d’EL PERIÓDICO Javier Pérez Andújar descriu la Model com «la presó més cutre, la més humil». Pocs dies abans del seu tancament definitiu, la seva ombra s’alça també com un testimoni inesborrable de la història de Barcelona, un mirall deformat del país en els últims 113 anys. Per les seves galeries hi han passat personatges de tota mena que ens parlen de lluites i moviments socials, de guerra i repressió, de delinqüència comuna i lluita per la democràcia. Després de quatre dècades de lluita veïnal en la reivindicació de l’espai que ocupa la Model, allò que van ser parets tacades de soledat i reclusió es convertirà en lluminosos espais per a la convivència, però la Model continuarà sent, en la memòria de la ciutat, un reflex dels canvis socials, dels vaivens del temps, de les diferents cultures que van conformar una determinada cultura, la que es va forjar entre reixes. La Model ha sigut habitada per presos comuns, poetes i periodistes, polítics, intel·lectuals, artistes i mafiosos. El que va néixer el 1904 com un intent de reconvertir la mesquinesa dels presidis urbans es va convertir en exemple d’allò que pretenia combatre: insalubritat i amuntegament. La Model, amb la terrible llosa dels 1.600 executats durant la postguerra, és símbol de la desraó i de l’odi, fins a arribar al garrot vil de Puig Antich el 1974. El memorial previst en nom seu acollirà també tots els qui hi van malviure i hi van morir.