Tot el que necessites és sortir a la tele

Li han donat una mà de pintura a Lo que necesitas es amor, aquell concurs trufat de reality que Isabel Gemio i Jesús Puente van estrenar fa 24 anys enrere a A-3 TV, i ara a Tele 5 l'han anomenat All you need is love, o no. O sigui, que la falta d'idees noves és gran. El procés de remodelació dona un programa llarguíssim (gairebé tres hores i mitja de rellotge) en què van abocant casos i més casos de parelles en totes les seves variants: amor, gelosia, infidelitats, menyspreus, paranys amb càmera oculta i tot un pesat repertori de noies i nois, alguns dels quals semblen guionitzats i trets de l'escuderia de Mujeres y hombres y viceversa. O sigui, que aquest programa el podria presentar tranquil·lament Emma García i seria igual. La novetat és que el presenta l'admirat Risto Mejide, aquell que semblava enfant terrible en el passat i que ara Mediaset ha domesticat i es posa a presentar qualsevol cosa , el que faci falta. ¡Ah! Ja no hi ha programes d'autor. Ara només queden restes de formats que pul·lulen pels despatxos de cadenes i productores (en aquest cas, Zeppelin, la de Gran hermano) i els presentadors només són instruments intercanviables. Ja no es tracta de fer el teu programa. Avui la supervivència és que et contractin. No preguntis per a què. El que et manin. Tot el que necessites és sortir a la tele. Això és la fama. La fama de la tele avui ja no és ni bona ni dolenta. És simplement fama. I si ets hàbil, la pots rendibilitzar com a porta d'accés als mass media, escrits, audiovisuals, i les seves variants publicitàries. Enyoro el Risto entrevistador. Espero que el Chester no hagi sigut desmantellat de Cuatro. Potser hi hauran de recórrer d'aquí poc temps. L'estrena d'All you need... haaconseguit un 14,1% de quota de pantalla. Per al gran prime time de Tele 5, sense ser un desastre, xifra raquítica.

L'ORTOGRAFIA DE LA MARE SUPERIORA .- Hi havia tristesa a Els matins (TV-3). Estaven afligits comentant la nota de la Mare Superiora de la Congregació. Home, ben mirat, és un cop d'humor genial. No existeix cap guionista de telecomèdies al món capaç d'imaginar-se un camuflatge tan colossal i clerical. Però a Els matins estaven desolats. El dolor més gran els va sobrevenir quan es van posar a analitzar l'ortografia del missatge. Això de «mosen» en lloc de «mossèn», o «colocar» en lloc de «col··locar», els ha arribat a l'ànima. ¡Ahh! Una cosa és la mangància, ¡i una altra la destrossa de la sagrada ortografia nostrada!