¿Pot treure pit Rajoy?

El president del Govern, Mariano Rajoy, va parlar ahir finalment de la corrupció després de saber-se la detenció d’Ignacio González i la consegüent dimissió d’Esperanza Aguirre. La seva intervenció no es va moure ni un mil·límetre del que és el seu guió els últims cinc anys en els quals s’ha tingut coneixement d’una sèrie interminable d’investigacions judicials a militants, dirigents i càrrecs públics del PP, en moltes ocasions vinculats al finançament del partit. Rajoy continua tancat en el seu primari «qui la fa la paga». Una argumentació no gaire diferent de la que esgrimia Aguirre fins dilluns passat. Persisteix, doncs, l’actual president del PP, un partit en el qual ho ha sigut tot, en la teoria de les ovelles negres, dels dirigents que enganyen els milers de militants de bona fe que treballen de manera honrada en política. I en això té raó però no és el que avui hi ha al damunt de la taula. Com bé va assenyalar Aguirre en el seu comiat, la qüestió és el grau de responsabilitat dels dirigents polítics en el nomenament dels seus equips i càrrecs de confiança. La multiplicació d’«ovelles negres» al PP a les administracions on ha governat només es pot explicar de dues maneres: o la selecció dels dirigents era molt laxa o la corrupció, molt estesa. I en els dos casos, algú –com va fer l’expresidenta de la comunitat madrilenya– ha d’assumir les responsabilitats pel perjudici a la ciutadania i la pèrdua de la confiança, tant de militants com dels votants i dels contribuents. Rajoy no pot continuar actuant com si ell no hi hagués estat, on es prenien les decisions que ara tenen conseqüències.

De la mateixa manera, el president arriba fins i tot a treure pit per l’acció del seu Govern al destacar que ha sigut en aquest moment quan la justícia ha actuat sense mirar contra qui. Això és absolutament cert, però en cap cas es pot considerar un mèrit de l’Executiu sinó un requisit de l’Estat de dret. Vaja, que el que seria destacable seria que no ho estigués fent. Però l’afirmació és més fal·laç quan sabem les maneres com el Govern, allà on pot –a la fiscalia o al Ministeri de l’Interior–, maniobra contra les investigacions i revela informació sensible als investigats. No hi ha res que li permeti treure pit, sinó assumir responsabilitats.