Els Pujol, el mossèn i la majordona

1
Es llegeix en minuts

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. / periodico

L'audiència que pretén estar informada veient exclusivament els 'Telenotícies' de TV-3 es devia quedat molt sorpresa amb la notícia d'arrencada del 'TN vespre'. Es devia quedar atònita, i potser fins i tot espantada, al conèixer de sobte que van enviar a la presó el fill gran de Jordi Pujol i Marta Ferrusola. Home, la sorpresa és comprensible. Des que el tèrbol i ja clamorós afer de la 'Pujol's family' va saltar per fi a la llum pública, d'això ja fa quatre anyets, a TV-3 han anat informant -o desinformant- la ciutadania amb una estratègia comunicativa curiosíssima. Cada vegada que els jutges han anat cridant a declarar els membres d'aquesta 'family', a TV-3 s'han esforçat a tractar cada interrogatori com un cas individualitzat, aïllat de la resta de la parentela investigada. ¡Ah! Segurament pretenien evitar fos com fos transmetre a l'audiència el que ja és 'vox populi': que aquest entranyable niu familiar funciona en grup. També és molt analitzable -espero que en alguna facultat de periodisme facin aquest exercici- la retòrica informativa que ha anat utilitzant TV-3 al descriure els 'disgustos' legalsd'aquesta 'honorable' família: moltes vegades mimetitzaven els arguments dels seus advocats, pervertint la informació al transformar-la en una extensió de la defensa. Amb l'entrada a la presó de Jordi Pujol Ferrusola potser TV-3 hauria d'evitar més ensurts a la seva audiència, a aquesta gran part de Catalunya que diu servir, i fer algun dels magnífics quadros resum, tan explicatius i útils, quan ens expliquen la 'trama Gürtel', o l'operació Lezo d'ara mateix. Amb la 'Pujol's family' hi ha matèria per a un bon mapamundi. Andorra, Suïssa, Jersey, Guernsey, Luxemburg, Liechtenstein, Mèxic, Antilles Holandeses i la virtuosa Kopeland Foundation de Panamà donen per a un clarificador dibuix.

Avui a 'Els matins' s'ha produït un moment saborosíssim. Advertien que l'expresident Pujol està preocupat perquè aquestes minúcies podrien entelar el seu llegat, la seva gran obra. I posaven com a exemple metafòric que el que li ha passat és el mateix que li va passar a un mossèn, un capellà boníssim, que va tenir la mala sort que un dia el van enxampar amb la majordonai es va entelar el seu prestigi. Per sort hi havia a la taula el meu estimat Andreu Farràs. Després de refer-se del cop metafòric, va advertir: «Compte, aquí no l'han enxampat amb la majordona: ¡Aquí l'han atrapat robant els diners dels donatius!».