Un ensurt: Rato president del Govern

No paren de descobrir-se noves i tremendes facetes de Rodrigo Rato. Segons sembla, el seu art trampós assoleix cotes prodigioses. Sandra Sabatés (El intermedio) ens va enumerar les seves últimes gestes, en particular aquells 82 milions d'euros que des del seu despatx ministerial -i després també des de la presidència de l'FMI- va imposar en benefici de les seves empreses. Davant aquesta colossal habilitat avantatgista i pocavergonya, i donat que Rato formava part d'aquell duo (l'altre era Rajoy) que Aznar tenia en el pensament per succeir-lo, a Wyoming li va agafar de sobte una tremolor i va advertir: «¿I si Rato hagués arribat a ser president?». ¡Ahh! La seva intenció era espantar-nos, evidentment. Disfressat de conductor del Telediario, ens va donar el comunicat de les grans gestes que Rato podria deparar-nos si fos president del Govern. «El president Rato s'ha entrevistat amb Trump i li ha ofert una targeta black com a obsequi» ens va dir primer, i després va afegir «Davant el començament de la declaració de la renda, el president Rato anima tots els espanyols a evadir impostos». Home, televisivament parlant, el gag ha sigut bo, però no ha acabat d'espantar-nos del tot. Potser perquè a l'audiència no ens atemoreix imaginar el que hauria pogut ser i no va ser. Amb la realitat, gens imaginària, sinó verídica, dels presidents i expresidents autonòmics que han sigut encausats per corruptes, ja tenim la capacitat d'espantar-nos ben coberta. Amb la corrupció ens està passant allò que diuen, amb molta sornegueria, a les repúbliques bananeres: «És com l'aire condicionat. Quan te l'instal·len sents un soroll que molesta; però després t'hi acostumes i ja no te n'adones».

CASES MALEÏDES .- Ara que tornem a estar en plena bombolla immobiliària, amb insuportables preus de pisos i de lloguers, Iker Jiménez (Cuarto milenio, Cuatro) ens acaba de demostrar que hi ha cases a meitat de preu, però que ningú les vol. «No es venen perquè estan marcades per la tragèdia», ens deia Iker amb el seu habitual to esborronador. I ens va ensenyar quines són. A Galícia, per exemple, la mansió on van assassinar la nena Asunta Basterra. És una finca espaiosa. Estupenda. En demanaven primer més d'un milió. Ara han baixat a 500.000. I no hi ha manera. ¡Ah! Ningú vol viure on han ocorregut crims horrorosos. En canvi, tenen un gran èxit immobiliari les mansions de corruptes condemnats i confessos.