Els 'comuns', un superpartit coix

Tot i les crides constants a la unitat i al convenciment que al final la confluència s’aconseguirà, l’assemblea constituent del nou partit dels comuns deu haver deixat un regust agredolç entre la direcció i els militants perquè la jornada s’ha celebrat sense el suport d’una de les potes que han d’edificar una formació política que aspira a guanyar les eleccions a Catalunya. L’aspecte del pavelló de la Vall d’Hebron, mitja entrada, i la participació en les votacions, també la meitat dels inscrits, van ser el reflex d’aquesta frustració.

Al superpartit que aspira a ser el nou PSUC, 80 anys després de la integració de l’esquerra en plena guerra civil, li va faltar el component de la formació que ha canalitzat les inquietuds sorgides del 15-M, Podem, i que en la seva versió per a tot Espanya recull cinc milions de vots. Almenys en va faltar una part perquè, tot i que la direcció de Podem ha decidit no integrar-se en el nou partit, encara sense nom, alguns dels seus membres sí que van participar en l’assemblea i s’han incorporat a la nova executiva: set de 32. 

Notícies relacionades

Els comuns, davant el repte fallit del PSUC i ICV

¿Què pot passar a partir d'ara amb Podem i la confluència de Colau?

Els líders de Podem, des de Pablo Iglesias fins a Pablo Echenique, estan a favor de la integració –així ho va expressar el secretari general en un vídeo– i pressionen el dirigent de Podem Albano Dante Fachin, però l’intervencionisme de la direcció que representa tot Espanya ha de ser mesurat per no caure en la paradoxa que els qui reivindiquen la sobirania acabin sotmesos a un dictat exterior. Aquesta circumstància complica la recuperació de la unitat, imprescindible per convertir-se en primera força política, com ho demostren les victòries en les eleccions generals del 20-D i el 26-J davant del  discret resultat en les autonòmiques del 2015 (11 escons), encara que en aquest cas el grup d’Ada Colau, autèntica líder del partit, no es va integrar a Catalunya Sí que es Pot.

Pel que fa a la ponència política, el partit es reafirma en la petició d’un referèndum pactat i amb garanties i es pronuncia per un Estat plurinacional, una república, amb sobiranies compartides. Una esmena independentista va ser derrotada per mil vots de diferència. La idea de seguir junts i de no donar suport a la secessió està, de moment, clara, però la fórmula té el difícil encaix que acompanya sempre l’ambigüitat i és dubtós que pugui mantenir al partit unit quan s’aguditzi encara més la polarització que ha fracturat moltes formacions polítiques.