A Duran Lleida ja no li donen pa a TV-3
«Qualsevol temps passat va ser millor», deia Jorge Manrique. Personalment no combrego amb aquesta asseveració, però Josep Antoni Duran Lleida segurament hi deu haver pensat davant el silenci que TV-3 ha practicat sobre ell i la presentació del seu llibre Un pa com unes hòsties. En el TN vespre li van dedicar 31 segons de rellotge, amagats més enllà del minut 12, i on van assenyalar com a pinzellada de collita pròpia: «El que va ser líder d'UDC no ha fet cap menció a la desaparició del seu partit». ¡Ah! Efectivament, no va esmentar la debacle d'UDC, però és meditable que TV-3 ressalti el que Duran no va dir i, en canvi, obviï el que va dir: que s'està enganyant la ciutadania amb una independència que no arribarà; que quan Puigdemont, Romeva i Mas circulen pel món buscant suports no els rep ningú, i que estan deixant Catalunya fracturada i partida. Aquesta cançó que canta Duran, a TV-3 no agrada. I ja sabem que el que no els agrada, ho ometen. Si estiguéssim en els temps gloriosos de CiU, fins i tot li haurien fet una entrevisteta a Els matins. Ara només li presten una mica d'atenció a Polònia. Allà tampoc li donen pa, però, almenys, hòsties, sí. El van treure -interpretat per Xavi Serrano- pidolant diners a Puigdemont per pal·liar els deutes que han quedat sota la runa d'Unió. I recordant que qualsevol temps passat a Duran li anava millor, van fer un esquetx comparant com el rebien els banquers, atents i sol·lícits, i com reben ara el pobre Espadaler. Home, hi podrien haver posat també com era rebut a TV-3 anys enrere, i com és ignorat avui dia. Hem de comprendre la seva: en aquests moments estan entretinguts reinterpretant a la seva manera l'última investigació del CEO, a veure si aconsegueixen subvertir el que diu l'enquesta -que l'independentisme minva- i transformar-ho en tot al contrari.
Sense anar més lluny, Xavier Graset va obrir el seu programa Més 324 de dijous advertint: «El baròmetre del CEO diu que si el referèndum es fa de manera unilateral, la independència tindria una participació del 73,4%, i que el sí guanyaria amb un 66% dels vots, i el no es quedaria amb un 33%». ¡Ahh! Colossal interpretació. Anys enrere, quan Graset feia cròniques per a Buenafuente, acostumava a exclamar «La informació és una selva!!!». Efectivament. La seva pintoresca lectura del CEO demostra que la llei de la selva persisteix.
