30 març 2020

Anar al contingut

tu i jo som tres

La Pedroche a trossos: boca, braç...

La Pedroche a trossos: boca, braç...

Ferran Monegal

El que més sensació i comentaris va generar del capítol d'El chef d'aquesta setmana (Cuatro) va ser que van fer sortir Cristina Pedroche per parts, o sigui, trossejant-ne l'anatomia, sense mostrar-nos-en en cap moment la cara. ¡Ah! Primer li vam veure les galtes, la boca i els llavis. Va ser quan David Muñoz, després de preparar unes croquetes amb tòfona negra d'Austràlia, ens va dir: «Tenim un tastador de croquetes molt especial. És secret. Ens dona el vistiplau. És el que decideix si el plat va a la carta o no». I llavors va introduir la croqueta, amb cullera, delicadament, a la boca d'una dama de qui només van enfocar els llavis i les galtes, però que tothom va identificat com a Cristina Pedroche, la companya de Muñoz. També vam veure que en una de les escapades d'aquest pintoresc cuiner, dinant amb Edward, un amic asiàtic, al Tippling Club de Singapur, va comentar que li agradaria ser pare, però que Cristina no vol. I llavors vam veure que la càmera recollia un gràcil braç femení que es projectava i feia la peineta amb un ditet de la mà. ¡Ah! Era Cristina Pedroche una altra vegada, van assenyalar experts analistes molt qualificats. Hi va haver una altra ocasió, sobre la qual hi ha dubtes, però que mereix ressaltar-se. Es va produir quan Muñoz era a Londres elegint vestit per a la recepcionista del seu restaurant a Mayfair. Era un vestit suggerent, amb l'esquena a l'aire, fins a la rabada, només tamisada per unes cintes entrecreuades. ¡Ah! Jo juraria que en aquesta ocasió també va ser Cristina la que va fer de maniquí sobre la marxa. Home, si exerceix en les seves estones lliures de tastadora de croquetes, amb més raó dels femenins detalls indumentaris. Un anglès que hi havia per allà, admirat davant aquella escultural esquena i rabada, va comentar: «Quan veus que algú a recepció et saluda així, i es gira perquè el segueixis a la taula, ¡resulta molt sexi i bastant impactant!». Sí senyor, la segueixes a la taula i a on faci falta.

Tota aquesta excitació que ha generat l'aparició a El chef de la Pedroche, feta trossos, és una espuma, una gasosa sense importància. Aquí el que és realment interessant és preguntar-se per què van evitar ensenyar-ne la cara. Potser a Cuatro està prohibit fer sortir -i aquí llegiu-hi promocionar- una estrella de la competència. O potser és Atresmedia la que no ho permet per allò dels drets d'imatge. A mi em sembla que és una combinació de les dues possibilitats.