31 maig 2020

Anar al contingut

Els pressupostos de Catalunya

Oriol Junqueras i Artur Mas, als passadissos del Parlament el mes d’abril passat.

JOAN CORTADELLAS

Junqueras i els comptes

Andreu Pujol Mas

Hi ha qui pot sentir-se temptat a incentivar la paranoia per tapar el seu propi immobilisme

D’uns dies ençà, des d’alguns sectors del PDECat i el seu entorn comunicatiu, s’intenta difondre de sotamà la idea que Oriol Junqueras està procurant impedir l’aprovació dels pressupostos. Diu aquesta teoria de la conspiració que, com que les enquestes el situen vencedor en unes eleccions autonòmiques, el vicepresident tindria interès a dinamitar-ho tot i precipitar-les.

Qualsevol que conegui mínimament Junqueras i els que l’envolten, sap que entre aquesta afirmació i la realitat no hi ha cap mena de correspondència. Al contrari: a la conselleria d’Economia i Hisenda es respira malestar i decepció pel fet de trobar-se enmig de la intransigència d’uns i altres. Però si només ens centrem en l’ús de la lògica més simple, entendrem de seguida que el punt on es trobin els negociadors del PDECat i la CUP és molt probable que sigui del gust d’ERC en termes ideològics. Si parem atenció a les propostes dels cupaires, hi trobem una pujada de l’IRPF en determinats trams. Junqueras va defensar, el mes de maig del 2016, que les rendes més altes haurien de tenir un gravamen superior. No gaires dies després, tant Carles Puigdemont com Neus Munté van sortir públicament a dir tot el contrari.

IMPOSTOS I JOC

Una altra de les peticions de la CUP és la supressió de la rebaixa dels impostos sobre el joc que van aprovar CiU i PSC l’any 2013 per acontentar els impulsors de BCN World. En aquell moment, Esquerr Republicana va votar en contra d’aquesta mesura i Junqueras va expressar que, si fos per ell, fins i tot prohibiria el joc. «Rebaixar els tipus sobre el joc és una mala decisió. És incentivar una cosa que a mi em sembla que seria millor que no existís», va dir.

Davant l’evidència dels fets objectius, hi ha qui es pot sentir temptat a incentivar la paranoia per tapar el seu propi immobilisme. Tal com passa a les batusses de discoteca, el primer de rebre és el que es posa al mig per intentar pacificar, però això no pot amagar el fet que n’hi ha dos que s’estan barallant.