Anar al contingut
Vol fer-nos riure i no se'n surt

Vol fer-nos riure i no se'n surt

Ferran Monegal

Fa la sensació que José Mota està atrapat en un bucle. Cada vegada que estrena nou xou a TVE-1, fins i tot esforçant-se per divertir-nos i fer-nos riure, no se'n surt. Ara acaba de presentar el seu nou espectacle, El acabose. Aquesta vegada ha fet una petita variació escenogràfica: comença assegut en un sofà, amb un convidat (David Bustamante), com si fos un late show. Però el programa l'omple com sempre: amb esquetxos que pretenen ser humorístics. A casa meva no ha rigut ni el canari. He sortit un moment al balcó i tampoc he sentit rialles; roncs, sí. Sempre he considerat que Mota és un bon humorista, però els seus gags són inevitablement tous i escapistes. Deu ser la síndrome TVE-1: qualsevol sarcasme ha d'anar submergit en sucre, com un còctel sense alcohol, tipus San Francisco. Per exemple, s'ha atrevit a fer-li una petita caricatura a Rajoy, uns quants segons, encantat que les enquestes cada vegada li donin més alegries, i en lloc d'una mordacitat li ha sortit un espot, un anunci. N'ha fet un altre disfressat de fiscal en un judici. Home, en aquest país tenim un bon repertori de judicis per triar: Pretòria, Púnica, Bárcenas, Gürtel, targetes black, Nóos, la trama del 3%, la consulta del 9-N... Però Mota va elegir un judici sobre el recambio clismático i els ossos polars que s'han transformat en bipolares per la desaparició de la capa de ozores per l'efecto invertedero. Vaja, sembla que en l'únic que l'ha encertat Mota és en el nom del seu xou: el acabose.

UN 'SOPAR' MOLT ALIMENTARI .- Que no passi un dia més sense comentar l'interessant El sopar (TV-3) que va mantenir Roger de Gràcia fa uns dies amb Rosa Maria CalafSandra BalsellsAlbert Elfa i Sergi Vicente. Tots són grans routiers del periodisme. Han viatjat per tot el món. Com a informadors, no com a turistes. La Rosa Maria, per exemple, ha visitat 182 països. Són criatures amb una extraordinària percepció de la vida. Allunyats del malaltís mirar-se el melic, a vegades tan mesquí, posseeixen un cervell que ha canviat la cosa aldeana per la cosmopolita. L'Albert deia que els seus anys a Washington, a Israel, i ara a Brussel·les, han sigut el millor regal que els ha fet als seus fills: obrir-los el món. Mark Twain advertia que viatjar cura els prejudicis i el provincianisme. O sigui, que viatjar hauria de formar part de l'educació. Sobretot la dels adults.