tu i jo som tres

La Mònica, el Joel, el procés i el botifler

1
Es llegeix en minuts

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. / periodico

Aquesta setmana a la telesèrie 'El crac' (TV-3) han construït un esquetx, una historieta,que mereix comentar-se. Resulta que la carrera artística de Joel Joan no va tant bé com s'esperava. No li arriben grans contractes. I per posar-hi remei i potenciar la seva figura en àmbits més internacionals li aconsellen que mitigui el seu fervor independentista, i que en les seves aparicions públiques mantingui una equidistància. O sigui, que impulsi una imatge més eclèctica, en pla puta i Ramoneta, sobre el procés i la causa. ¡Ahhh! El Joel, que és una criatura pragmàtica i sap que la clau de la supervivència és adaptar-se sobre la marxa, se'n va de seguida a Catalunya Ràdio perquè Mònica Terribas (l'autèntica Mònica Terribas) li faci una entrevista. La trobada ha sigut per sucar-hi pa. La Mònica, que es pensava que el Joel era un independentista colossal, s'anava quedant estupefacta al veure la seva tebior sobiranista. El Joel, en la seva estratègia per canviar públicament d'imatge, li deia sobre l'independentisme: «Hi ha massa pressa cap a no sé quin objectiu. Hi ha uns quants hiperventilats que es pensen que això es fa en quatre dies. Les presses no són bones, Mònica. S'ha de pensar en els problemes reals de la gent. Per exemple, ¡en les beques de menjador!». I la Mònica flipava i exclamava: «Ja tenim un titular: ¡Joel Joan ja no és independentista!». I el pobre Joel es consumia fent equilibrismes divertidíssims. Hem rigut molt a casa.

Notícies relacionades

Aquest argument d'enfrontar les beques de menjador amb l'independentisme ha sigut un cop de guió molt hàbil. El Joel ha quedat d'un patetisme notable, que és del que es tractava. Home, donat que estem en una sèrie de ficció, al Joel podien haver-li escrit un text més contundent. En lloc d'esgrimir les beques de menjador podia haver argumentat: «¡L'independentisme liderat per corruptes és un independentisme corrupte!». És un argument que poso com a exemple, absolutament inventat perquè, com tothom sap, la nostradacorrupció política aquí no existeix ni ha existit, només faltaria; però com que es tracta d'una despendolada comèdia, era una possibilitat argumental. No ha sigut el cas, és clar.

Però el gran missatge d'aquest capítol d''El crac' ha arribat després, quan el Joel adverteix que arran de l'entrevista amb la Mònica resulta que, a més de provocar rebuig, ara el consideren un botifler. ¡Ahhh! Pobre Joel. Però quin gran treball de TV-3 i Catalunya Ràdio, combinades.