Un treball perfecte

S'hi han esforçat. Els ha sortit un treball perfecte. Per a la construcció del Jo pregunto aCarles Puigdemont, TV-3 ha aconseguit una prodigiosa selecció d'interpel·lants. Ens van explicar que havien sortit elegits en assemblees prèvies. Sembla que davant notari i tot. Doncs més mèrit: l'habilitat en el dibuix del grup dels elegits mereix premi. Les interpel·lacions s'han polaritzat al voltant de dos eixos. Un: les preguntes d'interès general sobre el funcionament, o no funcionament, de tants aspectes que condicionen la vida dels ciutadans. Dos: les qüestions sobre el moll de l'os cap a la independència. Totes dues, en la seva immensa majoria, confluïen en un mateix sentiment: la necessitat d'un Estat propi. Les primeres, les d'interès general, feien referència a fer la vida vivible, i de manera més justa i solidària entre tots. Sanitat, educació, el món rural i la seva despoblació, el petit comerç, les infraestructures, els impostos, els serveis bàsics, la immigració... Són preguntes que, en aparença, poden posar el polític o mandatari en dificultats. En el nostre cas és al revés: totes les disfuncions i problemes de mala gestió es transformen en una arma a favor. Només s'ha d'apel·lar al fet que l'origen del que aquí no funciona són els disbarats i l'opressió a què ens han sotmès els successius governs espanyols. El segon eix, el del procés, o moll de l'os de la independència, va tenir bàsicament dos interpel·lants estrella. Un jove, raonablement aïrat, li va dir a Puigdemont que seguia sotmès a l'Estat espanyol. Li va exigir passar de la pre-independència a la independència immediatament. I li va criticar que l'única estructura d'Estatque ha muntat la Generalitat és el sorteig de La Grossa. Aquesta intervenció ha posat nerviós el pinyol CDC-PDCAT i els seus entorns. Consideren que TV-3 els ha clavat una punyalada per l'esquena, al servei d'ERC. Interessant interpretació de com ha variat la submissió política de TV-3. L'elecció d'una bibliotecària jubilada, de 81 anys, defensant la no independència ha sigut el contrapunt perfecte per demostrar la colossal pluralitat de TV-3. Em descobreixo. Són uns mestres.

Va ser lluminosa la intervenció d'un director d'escola pública, Lluís Cano. Va preguntar: «Vostè qui creu que ens ha robat més: ¿el treballador andalús que cobra el PER o Jordi Pujol?». Al president no li va agradar la paraula «robatori».