LA COHESIÓ TERRITORIAL

Fons europeus: Divergència malgrat la UE

Des de 1986, Espanya ha rebut 160.000 milions que no han modificat les estructures socioeconòmiques de les comunitats pobres

3
Es llegeix en minuts
cjane35521522 topshot   european commission s president jean claude juncke160914174413

cjane35521522 topshot european commission s president jean claude juncke160914174413 / FREDERICK FLORIN

Des de  la seva adhesió el 1986, Espanya ha rebut de la Unió Europea (UE) més de 160.000 milions d’euros dels fons estructurals regionals per facilitar la convergència cap al nivell de renda europeu i corregir les carències en infraestructures i en l’àmbit socioeconòmic i  mediambiental. La injecció de fons va pujar de mitjana anual a 2.400 milions de 1989 a 1993, a 5.900 milions de 1994-1999 i a 8.900 milions del 2000 al 2006, segons l’anàlisi de Santiago Álvarez García i de Juan José Rubio Guerrero de les universitats d’Oviedo i de Castella-La Mancha. Malgrat la retallada que es va produir a partir del 2007, els fons encara van suposar una injecció europea a les regions espanyoles de 5.000 milions de mitjana anual del 2007 al 2013. En l’actual paquet pressupostari 2014-2020, Espanya podria rebre 5.000 milions anuals més de mitjana si el Govern i les autonomies aprofiten les partides previstes.

    Aquest Pla Marshall europeu va contribuir decisivament al creixement d’Espanya. El producte interior brut (PIB) per càpita va passar d’equivaler al 69% de la mitjana de la UE el 1985 (abans de la seva adhesió) al 103% de la mitjana de la UE el 2007, abans de la crisi financera. Ara se situa en el 90% de la mitjana europea a causa de la crisi i de les dues recessions que van seguir, segons Eurostat (2015).

Reducció a partir del 2007

Gràcies als fons europeus, el PIB espanyol va ser cada any més alt del que hauria sigut sense aquestes ajudes en una mitjana de l’1,75% (1989-1993), del 3,3% (1994-1999) i del 3% (2000-2006), indica l’estudi del professor d’Economia Aplicada Gervasio Cordero, de la Universitat Complutense. La reducció dels fons a partir del 2007 ha contribuït a agreujar la crisi.

    Les ajudes regionals europees s’han concentrat en les autonomies més pobres (renda per càpita inferior al 75% de la mitjana europea), que  eren Andalusia, Extremadura, Múrcia, el País Valencià, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Galícia, Astúries, Cantàbria, les Canàries i Ceuta i Melilla. Les altres comunitats podien beneficiar-se de les ajudes per a plans de reconversió regional, d’integració social i inserció laboral, del fons de cohesió i de la cooperació interregional i transfronterera.

    Les comunitats més pobres han rebut més de la meitat dels fons estructurals, i ha sigut Andalusia, la més poblada d’aquest grup, la principal receptora, amb el 21,4% del total dels fons del 1986 al 1999 i el 25,6% del 2000 al 2006, segons l’informe de José Luis González Vallvé, antic responsable de fons regionals a Brussel·les. Les altres principals receptores de 1986 al 2006 van ser Galícia (11% del total), Castella i Lleó (10%) i València (10%). En l’altre grup de comunitats, Catalunya va ser la que va captar més ajudes: el 7,8% dels fons de 1986 a 1993 i el 7% del 2000 al 2006.

Els països de l’Est

A causa del desenvolupament econòmic i la rebaixa del llindar de regió pobra a causa de l’adhesió dels països de l’Est (efecte estadístic), la major part de comunitats espanyoles han sortit d’aquesta categoria, excepte Extremadura. Les que encara es beneficien d’un règim transitori de sortida en el període 2014-2020 són Andalusia, les Canàries, Castella-la Manxa, Múrcia, Ceuta i Melilla.

Notícies relacionades

    Els fons europeus han impulsat el creixement i l’ocupació de totes les regions gràcies a la inversió pública en els seus territoris, però no han contribuït a reduir de forma significativa les desigualtats regionals dins d’Espanya. Així, per exemple, el PIB per càpita d’Andalusia, que el 1985 era el 77,9% de la mitjana espanyola, es va situar en el 73,9% el 2015, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

    Els fons europeus han dotat les comunitats pobres d’infraestructures i equipaments bàsics dels quals no disposarien i han evitat el seu retrocés. Però no han modificat les seves estructures socioeconòmiques, cosa que els impedeix reduir distàncies amb les  més desenvolupades, com assenyala el Consell Econòmic i Social en un estudi sobre la distribució de la renda a Espanya.