27 set 2020

Anar al contingut

EDITORIAL

La bretxa autonòmica d'Espanya

La Conferència de Presidents es presenta com el punt zero d'una profunda reforma autonòmica

Ningú dubta a Espanya que la democràcia i la integració a Europa els últims 40 anys han portat un augment exponencial del benestar i de la riquesa fins a situar-nos a nivells homologables a la resta del continent. L’esforç dels treballadors en un clima d’estabilitat política i de modernització empresarial ha donat els seus fruits tot i que la crisi ha tenyit l’eufòria de la primera dècada del segle XXI en un pessimisme generalitzat que ha liquat finalment en una creixent demanda de profunda reforma si no d’autèntica refundació de l’ordenament polític, administratiu, econòmic i social. En aquest clima s’ha convocat per a dimarts una nova conferència de presidents autonòmics a la qual l’actual Govern dona una importància nuclear en el desenvolupament i en l’estabilitat de la legislatura que acaba d’arrencar. S’imposa, doncs, debatre sobre el model autonòmic sorgit de la Constitució del 1978 i que va començar a funcionar de manera efectiva el 1980. Aquest debat s’ha de recolzar en les dades i en la seva anàlisi científica per impulsar un procés polític que sigui alhora rigorós i útil. EL PERIÓDICO, en col·laboració amb l’equip d’analistes universitaris que s’agrupen al voltant d’Agenda Pública, aporta avui les dades que han de permetre un balanç serè i racional de l’evolució del sistema autonòmic entre els anys 1980 i 2015.

La primera mirada ja permet obrir un debat amb urgència: la cohesió territorial no ha avançat. S’ha aconseguit que el creixement i el benestar arribin a totes les comunitats autònomes, i algunes fins i tot han variat la seva posició al rànquing en un o diversos indicadors, però la distància entre, per exemple, el PIB per càpita de la comunitat més rica i la més pobre s’ha incrementat. En paral·lel, algunes de les comunitats que creen més riquesa són les que gasten –o poden gastar– menys en inversió social, com les Balears. Ningú, doncs, ha quedat enrere com a conseqüència del disseny autonòmic però no s’ha aconseguit una Espanya més uniforme des del punt de vista de la protecció social o de l’economia com ja ho és des del punt de vista administratiu i polític. Segur que aquest resultat final no depèn únicament de l’element autonòmic sinó també del color polític dels que han governat o de factors naturals. Però s’ha de debatre.