ELS REPTES DE L'EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

¿L'envelliment de la població és un problema?

És hora de canviar les nostres idees sobre l'edat, la gent gran pot viure molts més anys i amb bona salut

2
Es llegeix en minuts
Avis i néta, en un carrer de Barcelona.

Avis i néta, en un carrer de Barcelona. / ARXIU / JULIO CARBÓ

Tot i que les societats més pròsperes del planeta tenen poblacions de les més envellides, predomina una visió negativa sobre l’envelliment demogràfic. ¿Hi haurà massa vells? ¿Com es pagaran les pensions? ¿Quina serà la qualitat de vida de la gent de més edat? Una causa principal de l’augment de població gran és l’evolució de l’esperança de vida. A Catalunya, l’esperança de vida en néixer és de 83 anys, una de les més altes del món, un creixement de 2,5 anys per dècada. Això és un èxit, no un problema. 

En l'actualitat  En l'actualitat no hi ha en absolut una escassetat de població en edat de treballar, sinó escassetat de llocs de treball

 És hora de canviar les nostres idees sobre l’edat. La població gran ja no té les mateixes característiques d’abans. Pot esperar viure molts més anys i també més anys de vida en bona salut. ¿A partir de quina edat s’és vell? Tradicionalment s’ha considerat un llindar fix de 65 anys. Però fa 40 anys, l’esperança de vida als 65 anys era de 15 anys ¡i ara és de 21!. Vist d’una altra manera, si definíssim l’edat a la vellesa com aquella en què l’esperança de vida restant és de 15 anys, el llindar ara seria de 72 anys.

    

AUGMENT DEL 18,1% AL 23%

L’envelliment demogràfic es defineix estadísticament com el creixement de la proporció d’habitants de més de 65 anys. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) el 18,1% d’habitants són vells actualment, un gran augment en comparació al 10% del 1975. I la tendència és clara: el 2030, el 23% de la població tindrà més de 65 anys. Però si es considera que l’edat d’inici de la vellesa s’endarrereix a mesura que augmenta l’esperança de vida, la proporció de vells haurà crescut molt més moderadament i veurem el que està passant amb més optimisme i, sobretot, amb més realisme. Tot i això l’augment de gent gran en una població amb baixa fecunditat com la catalana planteja reptes i incerteses.

  

 Les projeccions de l’Idescat preveuen l’evolució de la població catalana i de la piràmide demogràfica. Pel període 2016-2030 es pronostica un saldo migratori a l’entorn de 20.000 persones de mitjana anual, que evitaria el descens de població en edat laboral. L’any 2030 la xifra d’habitants de 16 a 64 anys serà molt semblant a l’actual, 4,8 milions, però la població de més de 65 creixerà ràpidament i passarà d’1,4 a 1,8 milions. Actualment per cada persona de més de 65 anys n’hi ha 3,6 que tenen entre 16 i 64 anys; l’any 2030 aquesta relació haurà disminuït fins a 2,7.

Notícies relacionades

 

OCUPATS I JUBILATS

Des del punt de vista econòmic, el que compta és la relació entre el nombre de persones ocupades i el nombre de jubilades. D’una banda, es preveu que augmentarà la taxa d’activitat, especialment en la població de més de 55 anys. De l’altra, és necessari reduir els nivells d’atur; ara no hi ha en absolut una escassetat de població en edat de treballar, sinó escassetat de llocs de treball. L’evolució de l’ocupació i de la immigració seran claus per fixar la ràtio entre població ocupada i jubilada i per mantenir i millorar la qualitat i el nivell de vida de la població en totes les edats.