Anar al contingut

EDITORIAL

Trillo i la veritat tardana sobre el Iak-42

JORGE GUERRERO

Trillo i la veritat tardana sobre el Iak-42

Tot i que sense efectes penals, la resolució del Consell d'Estat és una deshonra per a l'exministre de Defensa

Per a algú com Federico Trillo, que sempre s’ha vantat de tenir un perfil jurídic de molt més relleu que el derivat de les seves responsabilitats polítiques –no menors–, deu ser una deshonra que una alta institució com el Consell d’Estat l’hagi considerat culpable de l’accident de l’avió Iak-42 a Turquia l’any 2003, en què van morir 62 militars espanyols i 13 tripulants ucraïnesos. La sentència no té transcendència penal, perquè la justícia ordinària va arxivar al seu dia, en una decisió polèmica, la denúncia dels familiars de les víctimes, però estableix que l’avió no estava en condicions de volar i que el Ministeri de Defensa –llavors dirigit per Trillo– n’havia sigut advertit reiteradament. Més de 13 anys després es restitueix la veritat i els parents dels morts obtenen una satisfacció moral, que té gairebé més valor que les indemnitzacions econòmiques que ja van rebre. Des de fa pràcticament cinc anys, Trillo disfruta del càrrec d’ambaixador d’Espanya a la Gran Bretanya, i ara serà rellevat juntament amb 70 diplomàtics espanyols desplegats pel món, la qual cosa permetrà al Govern intentar dissimular-ne la destitució. Un nou favor de Mariano Rajoy –que amb poca traça ha volgut treure ferro a aquesta qüestió del Iak-42 dient que és de fa «moltíssims anys»– a qui durant molt temps va prestar grans serveis al PP al dedicar tota la seva experiència i habilitat jurídica a espúries operacions d’assetjament dels adversaris polítics.