26 d’oct 2020

Anar al contingut

Editorial

Rebut de la llum, al costat d’un comptador.

Preus més alts, salaris baixos

L'any nou haurà de demostrar que les reformes econòmiques ja són capaces d'arribar a totes les economies

Tradicionalment, el primer mes de cada any era conegut a Espanya com el de la pujada del gener. A la voràgine consumista de les festes de Nadal, s’hi sumava una mena de perversa confabulació a l’alça dels preus que deixava un dolorós rastre en les economies domèstiques. El panorama ha canviat després de la batzegada de la gran recessió i per a moltes famílies aquella pujada inicial s’ha estès a gairebé tots els mesos de l’any. Davant d’una certa contenció en els preus amb què es va entrar al 2016 (un any carregat d’eleccions que van dissenyar la política econòmica del Govern), el gener del 2017 anuncia sobresalts en el cost de serveis domèstics essencials, especialment en la llum i el gas natural, el consum dels quals es dispararà lògicament ara amb les baixes temperatures hivernals. A falta d’una reforma fiscal de més equitat, les arques públiques intentaran alimentar-se amb l’augment d’alguns impostos indirectes. Els gravàmens sobre les begudes alcohòliques de més graduació ja han crescut, així com també els del tabac. La novetat serà l’aparició d’un nou tribut sobre les begudes refrescants amb un excés de sucre. El descarat afany recaptatori en aquest últim cas ve equilibrat pels efectes positius que un presumpte descens d’aquests productes pot tenir en la salut pública. Arriben, però, notícies més tranquil·litzadores relacionades amb el preu de l’aigua o amb el dels transports públics, que mantindran les seves actuals tarifes. El recentment pactat augment del salari mínim interprofessional va acompanyat d’una dura contrapartida: l’actualització de les pensions en un 0,25% –cossa que es plasmarà en uns tres euros al mes de mitjana– pot suposar, per culpa de l’augment de la inflació, una forta garrotada per a la paga dels pensionistes. 
No hi ha dubte que la crisi i la seva desigual sortida ha erosionat greument el poder adquisitiu dels salaris, una situació més dolorosa si és que és possible quan creix el benefici empresarial. Les macroxifres prediuen signes positius, però les dades socials segueixen mostrant una realitat de més pobresa i desigualtat. L’any nou serà la prova de foc per a l’economia espanyola, que haurà de demostrar que les reformes de què presumeix el Govern comencen a notar-se en el moneder del ciutadà o, contràriament, han sigut pedaços que no deixaran de passar factura.