LA PROBLEMÀTICA DE LA VIVENDA
L'agressiu rebot en la vivenda de lloguer
El 'boom' de preus fa urgent la necessitat d'augmentar l'oferta de la vivenda de lloguer assequible
Tal com es ve constatant en diversos estudis, el que fa un any semblava una simple correcció a l’alça dels preus de lloguer d’habitatges, actualement s’ha convertit en un agressiu rebot que no fa pinta de retornar al camí de la moderació, almenys a curt termini. En efecte, des del segon trimestre del 2015 ens trobem amb increments del 18% a Madrid i del 30% a Barcelona. D’altres ciutats, com ara València (15%) o Palma (20%) també experimenten increments acusats.
Les raons d’aquest brusc canvi de tendència ja les apunten analistes i mitjans de comunicació. Són les següents: grups inversors que compren immobles i busquen rendibilitat amb el lloguer, a l’espera d’una oportunitat per vendre’ls; absència de suficient oferta d’allotjaments de lloguer, i increment simultani de la demanda a causa de la manca de finançament bancari per comprar; finalització dels contractes de renda antiga; descontrol associat al negoci dels apartaments turístics, especialment acusat a tota la costa mediterrània…
Aquest 'boom' de preus, que fa una dècada s’hauria qualificat com a símptoma de bonança econòmica, suscita ara una forta preocupació, perquè és evident que no es pot associar a una millora en els salaris. A més a més, aquesta problemàtica genera un maldecap a les autoritats locals de les nostres ciutats, ja que el disseny de les polítiques públiques en matèria d’habitatge passa inexorablement per garantir l’accés a la vivenda de milers de famílies mitjançant l’increment de l’oferta assequible, i preferentment de lloguer. Per això, i si diagnostiquem el 'boom' com una amenaça, no hi ha cap altra alternativa que concentrar els esforços en un augment de l’oferta de la vivenda de lloguer assequible.
POLÍTIQUES PÚBLIQUES DE VIVENDA
En aquest sentit, val la pena continuar incidint en els programes públics de mediació en el mercat de lloguer, reforçant les garanties que s’ofereixen als propietaris de vivendes lliures que cedeixen els seus immobles –sobretot, cobrament de la renda garantida i assegurances contra desperfectes–, creant ajudes per a obres de reforma, i estenent els grups de possibles inquilins beneficiaris a rendes de fins a 3 o 3,5 vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM).
A més a més, perquè els ajuntaments tinguin eines per fomentar el mercat de lloguer assequible, és urgent que es desenvolupin els preceptes de la llei d’hisendes locals que es poden aplicar a les vivendes buides, tant respecte a possibles recàrrecs a l’IBI com per establir un IBI reduït, cosa que sorprenentment no es permet.
És el moment d’aplicar aquestes mesures i d’altres, tendents a millorar les condicions d’accés a la vivenda de lloguer. En cas contrari, l’extensió del nombre de vivendes desocupades o d’exclusiu ús temporal acabarà generant més zones urbanes deshabitades, en procés d’abandonament o sense cap activitat
