El català, més racional

L'Institut d'Estudis Catalans (l'acadèmia oficial de la llengua catalana, que té la facultat de prescriure sobre l'idioma) acaba d'aprovar una reforma ortogràfica que s'inscriu en un projecte de més envergadura: la pròxima publicació de la Gramàtica catalana, que només tenia un referent normatiu institucional -la de Pompeu Fabra- amb gairebé cent anys d'antiguitat. La nova proposta ortogràfica, que ja va sortir a la llum fa unes setmanes i que persegueix una clara homogeneïtat davant la dispersió actual, va plantejar un canvi radical en els anomenats accents diacrítics, els que permeten distingir el significat de paraules que tenen la mateixa grafia.

Dels més de 150 existents s'ha passat als 15 que a partir d'ara seran normatius, amb un període d'adaptació de quatre anys. S'ha aixecat una considerable polseguera en mitjans acadèmics i literaris, però també en les xarxes, davant una reducció que alguns veuen com una simplificació innecessària del català. Els responsables de l'IEC, no obstant, han sigut categòrics, amb arguments inqüestionables. La llengua és una estructura «viva i en evolució» que demana regles conseqüents que facilitin, així mateix, els processos d'aprenentatge. Les idees de racionalitat i reducció, en una societat multilingüe, s'han imposat amb bon criteri amb l'objectiu que la llengua catalana s'adapti al segle XXI amb instruments més precisos, encertats i fàcils d'assumir per al futur parlant.