La intolerable homofòbia del futbol

Qualsevol paraula de condemna del calvari que viu l'àrbitre de futbol Jesús Tomillero des que va decidir fer pública la seva homosexualitat es queda curta. Amenaces, agressions i insults s'han convertit en part de la seva vida per un fet que en la majoria d'àmbits socials està normalitzat. No obstant, el món de l'esport en general, i sobretot el del futbol en particular, segueix sent un inadmissible vedat tancat d'homofòbia rampant, dins del camp i a fora, als vestidors i a les grades. Des dels càntics a les grades en què els insults homòfobs s'utilitzen per escarnir l'adversari fins al pseudopacte del vestidor que fa que no hi hagi cap futbolista espanyol obertament homosexual (una cosa estadísticament impossible), el món del futbol ha d'entendre que viu ancorat a uns codis que són inadmissibles en un país com Espanya, país que va ser pioner a legalitzar els matrimonis de gais i lesbianes. Gran part de la responsabilitat del que ha passat a Jesús Tomillero i de l'homofòbia del futbol recau, per descomptat, en els que formen aquest món, jugadors, entrenadors i clubs. Però les administracions (federacions, CSD, la LFP de l'inefable Javier Tebas, el mateix Govern) també en són responsables. Perseguir i castigar els comentaris i els insults homòfobs, protegir els que els pateixen i exigir als clubs que es respecti l'orientació sexual de cadascú són uns primers passos imprescindibles per enderrocar aquest mur de prejudicis.