Barcelona davant del risc del gihadisme

La globalització del terrorisme és un dels fenòmens del segle XXI, una centúria que, a efectes històrics, no es va iniciar l'1 de gener del 2001 sinó l'11 de setembre d'aquell any amb els atemptats a les Torres Bessones. Des d'aleshores el món no és el mateix, i una de les característiques que el defineixen és que l'amenaça de la violència indiscriminada per part del gihadisme està present en qualsevol punt del planeta. I com que l'efecte principal que busquen els terroristes és la notorietat de les seves accions, són les principals ciutats occidentals les que estan en el seu punt de mira, com han experimentat dramàticament Londres, París i Brussel·les en els últims temps. L'aparició, aquest estiu, de la Sagrada Família amb l'Estàtua de la Llibertat, el Big Ben o el Colosseu en un material propagandístic de l'Estat Islàmic ha conduït els Mossos a incrementar les mesures de seguretat a Barcelona. No ha de sorprendre que la capital de Catalunya sigui un possible objectiu dels terroristes, perquè és una de les principals referències a nivell internacional i el ressò de tot el que hi passa és, per bé i per mal, potent.

Les tasques preventives i d'informació són bàsiques en l'estratègia contra el terrorisme, i en aquesta direcció orienten la seva feina els Mossos i els altres cossos de seguretat a Barcelona. Al carrer, potser només alguns ciutadans molt observadors deuen haver notat la discreta presència d'agents amb armes llargues en els concerts de la Mercè o dels especialistes en desactivació d'explosius durant els partits del Barça. És una dada que convé subratllar: l'amenaça d'un atemptat no ha suposat un desplegament ostentós que donés peu a la indesitjable imatge d'una Barcelona presa policialment, desplegament que tampoc asseguraria el blindatge absolut enfront d'un atemptat. Els ciutadans tenen el dret d'exigir que els poders públics actuïn amb la màxima eficàcia preventiva contra el terrorisme -però sense caure en l'autoengany de creure en un impossible risc zero- i l'obligació de col·laborar a aquest objectiu. Sense alarmismes i sense posar en risc el complex equilibri entre seguretat i llibertat, hem de ser conscients que el desafiament terrorista a tots ens afecta i a tots ens compromet. Sense oblidar, per descomptat, les seves causes últimes, molt més complexes.