Males pràctiques a les xarxes socials

El món de les xarxes socials ens proporciona múltiples exemples de bones pràctiques, però, al mateix temps, es multiplica un ús fraudulent d'internet per insultar, vilipendiar i amenaçar. L'escriptor italià Umberto Eco advertia que «les xarxes socials donen el dret de parlar a legions d'imbècils que abans ho feien només al bar després de beure's un got de vi, sense fer mal a la comunitat». No cessaran les desqualificacions o els insults en un espai reduït i sense projecció exterior, però la translació de les coses grolleres i menyspreables a l'àgora pública implica un canvi de registre que incideix directament en la vida de les persones i en la sociabilitat. L'anonimat dóna curs lliure a l'insult i a la provocació, a expressar amb paraules -però també amb linxaments virtuals que poden convertir-se en perills reals- els sentiments més baixos, l'odi en estat pur que es tradueix en un acarnissament que malmet no només la imatge de la víctima sinó també la seva seguretat. L'anomenat «filtre de qualitat» que impulsa Twitter preveu la prohibició de paraules ofensives i és un pas important en la lluita contra la impunitat, un combat indispensable al qual també contribueixen les denúncies i sentències contra la intromissió en la vida privada i la dignitat de les persones. Però s'ha de reconèixer que la xarxa és un terreny adobat per a un embrutiment moral que pot, al seu dia, afectar-nos a tots. Com a víctimes i com a espectadors atònits d'un espectacle absolutament lamentable.