L'estat gasós i el de xoc

Des que els físics Robert Boyle i Gay-Lussac van constatar que a l'elevar la temperatura d'un cos gasós la pressió augmentava de forma portentosa, des d'aleshores, tot constructor de xous televisius sap que, dels tres estats de la matèria, l'ideal per al seu negoci és precisament aquest, el gasós. Per això, la clau de l'èxit del número estel·lar de Tu cara me suena (Antena 3 TV) ha sigut submergir el cos de Cristina Pedroche en aquella gasa tan habitual en ella -sobretot en les seves glorioses campanades de Cap d'Any a La Sexta-, potenciar l'efecte transparència a base de cabrioles i suggestius moviments a l'estil de Jennifer Lopez, i deixar que la llei física fes la resta, o sigui, que la temperatura pugés i es produís un entusiàstic augment de la pressió entre l'audiència. A l'acabar la seva actuació, el presentador i mestre de cerimònies, Manel Fuentes, va cridar: «Cristina, mira el jurat, ¡està en xoc!». Efectivament, nosaltres a casa també. L'estat de xocno el citen ni Boyle ni Gay-Lussac en les seves lleis sobre la matèria gasosa. El xoc és un fenomen posterior, una conseqüència moderna que arriba amb la tele. En aquest cas, ha sigut un xoc admiratiu, una mena d'esglai o sorpresa per aquella meravella que s'havia produït davant els nostres ulls. Sense tenir ni idea de ballar, ni de cantar, ni posseir tan sols un mínim fil de veu, es va llançar i va encadenar dues cançons, amb posturismes inclosos, i va fer patxoca. ¡Ahh! Quin gran treball el de Tinet Rubira i el seu equip, envoltant, tapant, cobrint Cristina Pedroche en una coreografia de ballarines i plomes de marabú, més un cor de veus que feien imperceptible la ja imperceptible veu d'ella. Un treball perfecte. En aquesta cinquena temporada de Tu cara me suena s'ha arribat a la mestria. Portar la famosa de moda i, aplicant-hi l'art del trompe-l'oeil, aconseguir que del no-res sorgeixi el xou, té mèrit.

Del càstingde seleccionats assenyalem l'exhumorista de Cruz y Raya Juan Muñoz. Ha fet una recreació de Joe Cocker francament interessant. Mereixia millor puntuació. Anotem també un altre cop que demostra que aquest equip sap el que és la tele d'avui: la primera actuació va ser la de Lorena Gómez, recreant Marifé de Triana, cantant Tengo miedo. ¡Ahh! Han passat 49 anys de Marifé amb aquesta copla. Aquesta elecció va ser un esquer. Una forma d'atrapar l'audiència, cada vegada més velleta, que els divendres a la nit ja no surt i es queda a casa a veure la tele.