El masclisme que no s'atura

Terribles agressions en grup com les del Nadal passat a Colònia, escenes com les que es van succeir als Sanfermines, l'agressió a una menor a la Mercè o la denúncia presentada per la regidora de la CUP Maria Rovira són alguns dels exemples recents -i coneguts- del masclisme que no s'atura, una actitud que continua imperant en la nostra societat i que es basa no només en la falta de respecte per la llibertat de l'altre (de l'altra, per ser exactes), en intervencions grupals i anònimes o en postures cada vegada més violentes, sinó també en una consideració moralment repugnable: la pretesa superioritat de l'home sobre una dona que o bé és passiva i vulnerable o bé -per a vergonya de qui així opina- incita, ella mateixa, a la violència sexual.

La violació no és fruit del trastorn mental ni es refereix només al que tipifica el Codi Penal. Com adverteix l'assagista Rebecca Solnit en el reportatge que publica aquest diari, «les arrels de l'odi i la violència contra la dona es troben en la cultura en el seu conjunt». Es troben en cada un dels actes, conscients o no, en què es reflecteix el domini del patriarcat i el menyspreu per la dignitat de la dona en el dia a dia. No només s'han de castigar i s'han d'evitar les agressions, els abusos o els homicidis de gènere sinó que, a partir de l'educació, entenent el feminisme com un humanisme, és urgent lluitar per una societat en la qual desaparegui qualsevol ofensa o discriminació sistemàtica.