Les ombres de l'alto el foc a Síria

Abans que l'alto el foc a Síria -acordat pels Estats Units i Rússia- entrés en vigor ahir a la tarda, ja hi havia diversos senyals que permetien posar en dubte l'èxit de la treva. En els cinc anys que fa que dura la guerra, tots els esforços per silenciar les armes han sigut vans. El nombre de morts ha anat creixent. El de refugiats, també. Diversos mediadors han aparegut i desaparegut de l'escena arrossegats pel fracàs, mentre el laberint de conflictes i interessos sobre aquell desagraciat país s'ha fet més espès. L'últim alto el foc imposat per les grans potències no és sinònim de pau i possiblement ni tan sols de final de la violència malgrat que és el mínim que s'hauria d'exigir, especialment quan en aquesta guerra la població civil i en particular centres com per exemple escoles i hospitals no han sigut danys col·laterals -cosa que ja és condemnable i repugnant-. Han sigut atacats deliberadament per la conjunció de forces del tirà de Damasc i l'aviació russa, mentre el gihadisme subjuga la ciutadania a les zones que controla.

D'aquest alto el foc en resulta clara la salvació de Baixar al-Assad i l'acceptació que han hagut de fer els Estats Units de la pervivència del tirà. Per això aquelles forces rebels no islamistes a les quals Washington havia recolzat i armat se senten ara traïdes i en certa manera amenaçades. Són la baula més feble al camp de batalla i estan entre dos focs, el del gihadisme i el de Damasc i el seu aliat rus.