Renéixer, amb funeral a la vista

Després d'haver-lo enterrat dues vegades seguides, Tele 5 ha decidit ressuscitar una altra vegada Hable con ellas. A la vista de l'audiència obtinguda (11,1%), em temo que el tercer funeral espera a la cantonada. En aquesta ocasió, a més de Sandra Barneda i Rociíto Carrasco, han contractat tres senyores noves: Alba Carrillo, Soledad León de Salazar i Mónica Martínez. El fitxatge de Soledad és potser el més suggestiu. Aquesta dama, que en realitat és una transmutació de l'actor Josep Ferré, va tenir molt èxit en l'època de Vitamina N a City TV (avui 8TV). Jordi González va animar Ferré -un actor nascut a La Cubana- a crear un tipus. Una mena de versió femenina d'aquell inoblidable Tito B Diagonal de la radiofonia. Així va néixer Soledad, dama de dretes, catòlica, sentimental i amb una impertinència, meitat cursi, meitat pija, molt divertida. Va triomfar molt. Ara, al cap dels anys, torna. Si estigués més ben acompanyada, seria més feliç. Per exemple, no sé per què han eliminat Yolanda Ramos, que va significar una aportació decisiva en la primera vida d'aquest programa. A Yolanda li devem aquella impagable escena amb el prepotent ventríloc José Luis Moreno, a qui li va reclamar uns diners que li devia i que resulta que passaven els anys i no hi havia forma de cobrar. Moreno va marxar traient foc pels queixals del programa. Enfadadíssim. Es va rumorejar que Yolanda havia quedat sentenciada. ¡Ah! En aquests casos sempre són els més febles els que pateixen represàlies. Ara com ara, encara no sabem si el ventríloc li ha pagat el que li devia. Una altra criatura interessant, que va ser eliminada, era Beatriz Mon-táñez. La seva polèmica amb Bertín Osborne, sobre Veneçuela, encara es recorda amb gran conya i alegria. Yolanda i Beatriz eren ingredients que donaven al programa una dimensió burlesque molt més interessant que el que ara hem vist: una simple sessió de massatge amb jacuzzi per a Rociíto amb motiu del seu pròxim casament, i un gratar sobre la separació d'Alba Carrillo. Barneda li retreia amb gran hipocresia: «¡Estàs fent públics els budells de la teva pròpia ruptura!». Algú hauria d'haver-li recordat que això és del que viu, precisament, Tele 5.

No li veig futur a aquesta tercera resurrecció. Potser si n'agafés les regnes Mónica Martínez, la cosa canviaria. La clientela de T-5, acostumada al sagnant canibalisme del Sálvame i el Deluxe, aquest exercici els deu semblar insípid i sense atractiu.