Theresa May, la successora de Cameron

Es llegeix en minuts

Un país que se suposa flegmàtic i ordenat com és el Regne Unit no para de donar sorpreses. L'última ha sigut la rapidesa amb què David Cameron serà substituït avui com a líder del Partit Conservador i com a primer ministre quan encara no han passat tres setmanes (seria desitjable que a Madrid en prenguessin nota) del referèndum del 'brexit' que va ser una derrota sense pal·liatius de l'arriscada aposta del fins avui ocupant de Downing Street. Theresa May no serà l'Angela Merkel britànica com s'ha apuntat. Totes dues comparteixen dades biogràfiques, però la forma d'encarar la pitjor crisi que té avui Europa, que és la de la immigració i els refugiats, dibuixa una enorme diferència. Mentre que la cancellera va obrir les portes a l'acollida confiant que aquell gest compassiu, però també pràctic per a la indústria del país, seria seguit per altres, la britànica defensa una línia dura igual que ha fet en altres camps des de la cartera d'Interior que ha ocupat des de l'any 2010. Serà més Thatcher que Merkel. A May li correspon ara unir el partit, i retornar la confiança al món dels negocis, però el repte més gran a què s'enfrontarà serà, sens dubte, la gestió del 'brexit'. A la nova primera ministra, amics i enemics li reconeixen el sentit pràctic que, en el més pur estil conservador britànic, permet adaptar-se a la realitat canviant. Per això, el capítol de sorpreses que ens depara el Regne Unit no acaba amb la seva arribada a Downing Street.