Ningú hi guanya amb el 'Brexit'

Les màximes autoritats europees, Donald Tusk i Jean-Claude Juncker, i també institucions internacionals com l'FMI han tocat a sometent davant l'avanç dels partidaris del Brexit al referèndum que se celebrarà al Regne Unit dijous que ve. Certament, els resultats dels sondejos són alarmants. No només el projecte europeu quedaria molt tocat si guanyessin els partidaris de la sortida del Regne Unit de la UE, sinó que a més hi hauria conseqüències negatives directes en les economies dels països membres, sobretot Irlanda, Malta, Xipre, Holanda o Bèlgica. Espanya també se'n veuria afectada, ja que el Regne Unit és el seu primer client turístic, la principal destinació de les inversions directes espanyoles a l'exterior i el principal inversor estranger al país. No és discurs de la por afirmar que la Unió Europea en el seu conjunt se'n veuria afectada.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

És lògica la preocupació de les altes instàncies, però arriba massa tard, quan aquests mateixos dirigents ara alarmats no han volgut o no han sabut defensar els principis que sustenten la UE davant crisis com l'econòmica o la dels refugiats. Si es pensaven que la permanència del Regne Unit a la Unió Europea quedava resolta amb els acords que va obtenir David Cameron el febrer passat amb Brussel·les, estaven molt equivocats. Les concessions fetes a Londres van ser un d'aquests pactes que només debiliten qui els firma. En aquest cas, la Unió Europea, que va aprofundir en l'excepcionalitat britànica ja institucionalitzada en acords anteriors, i Cameron mateix, perquè el que es va firmar no podia satisfer uns antieuropeistes que no en tenen mai prou.

La barreja de nostàlgia del passat, d'un incert futur i de l'arribada de l'altre, degudament adornada per la retòrica immunda de personatges com Nigel Farage, és camp adobat per donar curs als instints més primaris. A la recta final sembla que tot s'hi val, ensangonada la campanya per l'assassinat d'una diputada laborista partidària de la permanència a la UE, a mans presumptament d'un neonazi. Sigui quin sigui el resultat, tots hi perdrem. En termes polítics, perquè passi el que passi l'impuls disgregador no s'aturarà. I en termes econòmics, perquè la victòria del Brexit sumaria encara més dificultats quan encara no s'ha sortit de la crisi. La dignitat ja fa temps que es va perdre.