Ana i Antonio, ha guanyat un matrimoni

El debat no el va guanyar cap dels que eren al plató. El debat el va guanyar La Sexta, és a dir, el tàndem Ana Pastor i Antonio García-Ferreras. Ells i el seu equip van aconseguir que la seva cadena fos la més seguida per l’audiència (14,1%). O sigui que La Sexta es reafirma en el que va aconseguir ja fa temps: en matèria política, ser la cadena de referència. La sempre punxant Cristina Almeida va ser la que va definir millor la vetllada dels aspirants a president. Quan Ferreras li va preguntar: «¿Com has vist el debat?», ella va contestar: «En el debat hi he trobat a faltar el debat, precisament. Estaven tan encotillats. Tan poca espontaneïtat. Semblava un tribunal d’oposicions». Des d’un punt de vista exclusivament televisiu i periodístic, el moment més significatiu va ser la manera com va resoldre TVE-1 l’arribada de Pablo Iglesias. El primer que va fer el líder de Podem va ser dirigir-se cap als manifestants amb pancartes que protestaven, precisament, contra la manipulació a TVE. La redactora de TVE-1 que posava la veu en off es va quedar perplexa. Va optar per explicar-ho d’aquesta manera: «Sembla que Pablo Iglesias no arriba pels camins tradicionals», i va afegir amb no poc desconcert: «S’acosta a un grup de manifestants... m’imagino que per parlar amb ells». ¡Ah! Això d’un grup de manifestants és deliciós. Sobretot perquè tots nosaltres, des de casa, estàvem veient –això no ho van poder tapar– les pancartes que deien: RTVE, ¡Salvemos lo público! ¡Luchemos por lo público! Home, doncs salvem també l’abnegada redactora de TVE-1. Segons què hagués comentat, els que actualment manen en aquesta cadena potser l’haurien suspès de sou i feina. Aquest incident és una anècdota; però és un bon retrat que transcendeix i explica per què TVE ha perdut tota credibilitat, i l’audiència en fuig i es refugia a La Sexta.

De l’artista que va dissenyar l’escenografia del plató diguem-ne que ¡aquest sí que es mereix anar a galeres! Va transformar el recinte en una gàbia entapissada amb barrots. Tosca verticalitat de reixes carceràries. Hauria d’anar a alguna escola de disseny a aprendre les bondats de l’horitzontalitat que el 1919 ja predicava el mestre Walter Gropius. Dels tres moderadors en ressaltem Vicente Vallés. És l’únic que va agilitzar una mica la sessió. L’audiència l’hi agraïm enormement.